Teixint el futur de l’educació matemàtica

Com segurament sabreu, aquest mes de juliol, la ciutat de Lleida va acollir un esdeveniment clau per al futur de l’ensenyament de les matemàtiques al nostre país: el Congrés Català d’Educació Matemàtica (C2EM2025).

Aquest espai de reflexió i aprenentatge ha reunit 400 docents d’arreu del país (i de les Illes Balears, Andorra i Madrid) compromesos amb una educació matemàtica més significativa. Fruit del treball desenvolupat en els diferents fils temàtics del congrés i en les més de 150 activitats entre taules rodones, ponències, comunicacions, tallers i taules s’han consensuat 18 propostes que volen ser el punt de partida per a una millora col·lectiva. Aquestes propostes s’articulen en cinc grans eixos. Una de les idees clau que ha emergit amb força és que cal prendre consciència de la importància de la franja 0-8 anys: és aquí on es construeixen les bases per al pensament matemàtic posterior. Per això, proposem reforçar la formació específica del professorat d’infantil i cicle inicial, assegurant coneixements matemàtics sòlids i didàctiques adequades que ajudin els infants a explorar i construir. A més, avancem en la idea de la unitat i coherència de l’educació matemàtica al llarg de l’escolaritat que connecti les diferents etapes educatives i vetlli per les transicions entre cicles: espais de trobada entre mestres i activitats compartides entre diferents cicles. El segon eix posa l’accent en com treballem les matemàtiques al dia a dia de l’aula. Observació entre docents, grups de treball compartits, seqüències d’activitats que puguin atendre tot l’alumnat, avaluació competencial i formativa... són opcions que ja es practiquen, però que cal multiplicar. També es reivindica la importància de projectes que connectin disciplines i que portin l’alumnat a estimar les matemàtiques com una eina per entendre el món. Una novetat destacada del congrés és la posada en valor del component socioafectiu de l’aprenentatge matemàtic. Aprendre amb confiança és fonamental per a resultats que siguin duradors i significatius. En aquest mateix sentit, és necessari visibilitzar el pensament computacional com a part intrínseca de la matemàtica: lògica, patrons, abstracció, descomposició... Cal, doncs, no relegar aquest pensament només a activitats de programació, sinó integrar-lo transversalment com una eina per a la resolució de problemes. Un altre consens fonamental del C2EM2025 és que la formació inicial i permanent del professorat ha de ser rigorosa i actualitzada tant en continguts com en didàctiques. I no només per millorar l’ensenyament, sinó també com a motor de desenvolupament de la carrera docent. Finalment, s’ha reivindicat que l’educació matemàtica no es pot circumscriure només a les hores lectives ni quedar tancada dins les aules, cal vincular-la a la societat. Per això potenciarem activitats com fires, exposicions, matemàtiques al carrer, museus, tallers familiars... I també reforçarem la comunicació pública i la presència social del paper dels ensenyants de matemàtiques com a agents clau de transformació. Les 18 propostes del C2EM2025 no són un punt final, sinó un punt de partida col·lectiu. La tasca és complexa, però el convenciment és profund: només teixint plegats podrem dissenyar un futur educatiu més ple de matemàtiques que emocionin i empoderin.