SEGRE

Creado:

Actualizado:

N’hi ha de molta mena, de lectures. Algunes n’anomenen d’estiu. Són, diuen, lectures d’estiu. D’aquestes que passen bé, sense gaires pretensions, algunes, però, força entretingudes que aconsegueixen sumar lectors a la petita gran família de consumidors de llibreries i biblioteques. Beneïdes siguin, per tant, si contribueixen a desfer la llegenda covada des de fa anys que certifica i assegura la desaparició dels llibres i l’enterrament de la cultura en majúscules. L’estiu bufa sempre a favor dels llibres. Perquè l’estiu és temps de lectura. D’anar tibant de la pila que hem anat comprant i que la feina, ecs, ens ha privat d’aquest immens plaer durant la resta de l’any. Vora la muntanya de llibres pendents de llegir, hi acostumo a deixar els eterns. Els que sempre m’han acompanyat. Els que rellegeixo i rellegeixo pel plaer de tornar a repassar tota la saviesa que s’amaga entre els fulls. Sempre presents. Sempre savis. Sempre recomanables. Mai prestables. Sempre vigilats. Custodiats com tresors. Aquest cap de setmana he rellegit amb golafreria una joia que m’acompanya fa més de quaranta anys. És una edició humil. De butxaca. Els fulls han anat agafant un envejable color daurat amb alguns doblecs a les puntes, un vici que hauria d’abandonar un dia d’aquests, i on els incomptables subratllats m’ajuden a cercar els paràgrafs més brillants. El crisantem i l’espasa. Patrons de la cultura japonesa (Alianza Editorial. 1974) és tot un tractat antropològic de les normes i els valors de la cultura japonesa. L’any 1944 les autoritats americanes –desconcertades davant les dificultats per predir el comportament de l’enemic al Pacífic i necessitades d’accelerar la victòria i institucionalitzar l’ocupació– van encarregar a l’antropòloga Ruth Benedict un treball que posés llum a la foscor. Es tractava de descobrir el sistema de coordenades vitals interiors de l’activitat econòmica, l’estratificació social, l’estructura familiar, els mètodes educatius, les creences religioses, les ideologies i els costums quotidians dels súbdits fidels de Mikado. Una societat ben allunyada de l’americana que desconeixia totalment el concepte japonès de l’estètica en l’art de la guerra. Un imprescindible per entendre no només el perquè dels kamikazes, sinó també de la fabulosa expansió del poble japonès en els anys posteriors a la segona guerra mundial.

tracking