Cultura ≠ anticultura

El Manifest Antiartístic Català, més conegut com a Manifest Groc, redactat per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà, publicat el març de 1928, és la proclama més important que va donar l’avantguarda catalana històrica. En el seu primer paràgraf ja s’endevina el contingut sense filtres del Manifest: “La transigència o la correcció condueixen als deliqüescents i lamentables de totes les valors, a les més irrespirables atmosferes espirituals, a les més pernicioses influències.” Tot i no compartir bona part de les crítiques i postulats, especialment, contra doctors de la nostra literatura com Guimerà o Maragall, és força interessant quan pregunta als “intel·lectuals” “de què us ha servit la Fundació Bernat Metge, si després haveu de confondre la Grècia antiga amb les ballarines pseudoclàssiques?”. Darrere la crítica contra qui va traduir al català una de les col·leccions de clàssics grecs i llatins més completes i antigues del món, s’amaga una gran veritat. La incultura d’aquells que, ves per on, presumeixen del contrari. La manca de conreu que ha demostrat Eduardo Mendoza amb les seves eixelebrades declaracions ha despertat vergonya aliena a aquells que es preocupen de saber. No hauríem pas de perdre ni un segon en un altre bufó català, pletòric d’excitar els instints primaris de Castella i, en canvi, sí que ens hauríem de conjurar a tancar portes i finestres a tota aquesta patuleia de gentola com aquest altre que es defineix com un artista que només sap fer gargots i duu per cognom la llufa dels oficials que tenien a càrrec seu els cavalls reials. No perdem, si us plau, ni un segon, en aquells que des de la incultura pretenen substituir el pensament a cops de TikTok mentre d’altres aplaudim l’obertura de noves biblioteques com la d’Alpicat. No perdem, si us plau, ni un segon en les ocurrències tronades dels que es desautoritzen a les places públiques perquè ja se sap que el món és ple de distraccions i cada vegada se’ls fa més complicat cridar l’atenció de la massa amorfa i poc llegida. No perdeu pas el temps a demanar la retirada de la Creu de Sant Jordi per a aquell o per al de més enllà perquè, volgudament, ja li han extirpat el cor i les entranyes atorgant-les darrerament a tots els botiflers nostrats. Tingueu per a ells la Misericordia et Misera de Sant Agustí. I per a tots vosaltres us desitjo una Bona Diada de Sant Jordi i llarga vida al Patró de la nostra gran i resilient Nació.