El filòsof Daniel Dennet prevé sobre la Intel·ligència Artificial: És una "arma d’engany massiu"

El filòsof nord-americà Daniel Dennet ha dedicat la seua vida a estudiar la religió des de l’ateisme, la consciència i l’evolució. Als seus 81 anys, posa ara el focus en la intel·ligència artificial (IA), el seu poder per crear persones falses i convertir-se en una "arma d’engany massiu".

Amb la seua característica barba blanca, Dennet arriba caminant amb l'ajuda d'un llarg bastó de pi amb forma de mitja lluna, que sembla a punt de partir-se en dos. L'acompanya des de 2006 i amb ell ha donat "la volta al món". "És molt lleuger i fort", diu assenyalant les seues inscripcions en àrab, ciríl·lic i jeroglífic.

Acaba de fer una conferència a la Setmana de la Ciència de la Universidad Politécnica Mohamed VI del Marroc, en la que fa gal·la del sobrenom que l’acompanya: un dels quatre genets de l’apocalípsis del nou ateisme.

Davant de l’audiència, Dennet qüestiona a Descartes per "basar les seues teories en Déu", continuant amb les seues idees de darwinista convençut que li van portar a publicar la seua famosa obra "Trencar l’encanteri: la religió com un fenomen natural" el mateix any que va trobar el seu bastó en un bosc de Massachussets.

Minuts després, el filòsof s’endinsa en una entrevista a EFE en un camp davant del qual tampoc no escatima objeccions: la intel·ligència artificial.

Com imagina el pitjor desenvolupament de la intel·ligència artificial?

Que destrueixi la confiança pública i privada. La civilització depèn de la confiança i quan s’és capaç de fabricar gent falsa, la confiança s’evapora. No vull haver de preocupar-me de si estic parlant amb una persona real o falsa i no seré capaç de notar la diferència. La tecnologia és massa bona.

Haurem de legislar per convertir la falsificació de persones en un delicte més greu que falsificar diners. El problema és que ara molta gent pensa que crear persones falses és genial. Tenim que canviar aquesta mentalitat, és vandalisme del pitjor tipus. He encunyat un terme (per a la IA): arma d’engany massiu. Potser és més perillosa que les armes de destrucció massiva.

I el millor?

Som pensadors, tenim complexos, prejudicis i punts cecs. Ningú no sap com es generen les idees innovadores. Si (la IA) pogués generar grans idees, pensar en hipòtesi o preguntes que a cap ésser humà no se li ocorrerien, seria un gran avenç. Però necessitem que éssers humans ajudin a respondre-les perquè als sistemes d’intel·ligència artificial que existeixen ara no els interessa la veritat. A nosaltres sí.

En una entrevista va dir que la democràcia està en perill per la intel·ligència artificial. En quin sentit?

Eliminant la confiança i creant falsedats. La democràcia depèn d’un electorat ben informat, depèn de la bona informació, de la premsa i de la difusió. I la trista ironia és que ara que disposem d’accés instantani a la informació a tot el món, hem de preocupar-nos per la desinformació. És la forma més perillosa de contaminació.

És un defensor de l’ateisme i és en un país confessional on la religió impacta en la política, la societat i les lleis. Que pros i contres veu en un model de societat com aquest?

Depèn dels detalls. La religió en el seu millor sentit proveeix sentit, confiança i seguretat a gent que d’una altra manera estaria perduda. La religió en la seua millor expressió pot tenir la funció de donar a la gent, no només un llit per dormir i menjar, sinó una casa on puguin trobar amor i significat.

Estem envoltats de polarització, canvi climàtic i guerra. Quina lògica hi ha darrere de l’evolució humana perquè ens vegem al camí de l’autodestrucció?

És simplement una fal·làcia pensar que l’evolució és per al bé de l’espècie. Res no evoluciona pel bé de l’espècie, l’evolució és despietada i és pel bé del replicador. Aquest interès propi es construeix en tota l’evolució. Cada arbre, cada granota, cada peix està protegint-se a si mateix. I al diable amb els meus congèneres! Els éssers humans hem construït la civilització a sobre d’aquest principi i és el que ens fa diferents.

No se a tu, però a mi no m’importa si tinc més nets que el meu veí. Tinc coses més importants de què preocupar-me. Els altres projectes dels éssers humans són els que ens posen a càrrec del planeta, però no ens donen la saviesa per fer bé la feina. Però no podem demanar als dofins o als elefants que salvin el planeta. Si algú el salva, serem nosaltres.