SEGRE

LLOC

28 años atrapada en un cuerpo inerte

El suplemento 'Lectura' de SEGRE explica este domingo la historia de una vecina de Alfarràs que sufrió un ictus en 1996 y desde entonces solo puede mover los ojos // Tenía 33 años y hoy es abuela

La Maria Alba Quintana només pot moure els ulls des del 1996.

Maria Alba Quintana solo puede mover los ojos desde 1996. - JAUME BARRULL CASTELLVÍ

Publicado por
REDACCIÓ XXII

Creado:

Actualizado:

En:

Maria Alba Quintana Armengol era una mujer como cualquier otra. Estaba casada y tenía dos hijas de ocho y cuatro años y las preocupaciones propias de alguien que sólo hacía diez días que había celebrado su 33 aniversario. El sábado 16 de marzo de 1996 no se encontró bien y empezó el calvario para esta vecina de Alfarràs y su familia. Después de ir de médico en médico se despertó en una habitación del hospital de Bellvitge de Barcelona totalmente consciente pero incapaz de mover un solo músculo. Ni siquiera podía hablar. Había sufrido un ictus de terribles consecuencias y ahora era prisionera de su propio cuerpo inerte. Se desesperó pero no podía gritar. No podía hacer nada. De eso hace 28 años. Maria Alba Quintana ya es abuela. Su familia ha encontrado la forma de comunicarse con ella, aunque sólo puede responder con movimientos de sus ojos. Una lección de vida.En 1996 en Lleida no se hacían resonancias magnéticas y esto retrasó el diagnóstico médico y la posterior intervención. Esta vecina de Alfarràs perdió el 96% de movilidad después de sufrir el ictus. Lo que se conoce como el síndrome Locked-in. Fue un durísimo golpe. Pasó tres meses en Bellvitge y cuatro en el Institut Guttmann. Pero su situación no mejoró. La instalaron en casa de sus abuelos paternos en Almenar, pero la situación era insostenible y decidieron ingresarla en el hospital de la Cruz Roja de Lleida y, finalmente, en el sociosanitario Nadal Meroles, donde actualmente es la paciente que lleva más tiempo ingresada.Con el único entretenimiento de la radio y las visitas de los familiares, que le cuentan cosas y le leen libros, van pasando los días para esta vecina de Alfarràs que cuando sueña tiene movilidad, como le ocurría al Ramón Sampedro de Mar adentro. Ninguna de las personas cercanas a Maria Alba se sintió con corazón de ver esta película de Alejandro Amenábar. El redactor del suplemento Lectura de SEGRE Jaume Barrull Castellví ha entrevistado a Maria Alba Quintana, a su madre y a sus hijas y ha hecho un seguimiento de su día a día durante más de un año. Lo explica en un reportaje escrito como un documental en el que las voces de todas las protagonistas nos cuentan su visión de una misma historia y nos la muestran desde distintos ángulos.

Maria Alba Quintana Armengol era una dona com qualsevol altra. Estava casada, tenia dues filles de vuit i quatre i les preocupacions i cabòries d’algú que només feia deu dies que havia celebrat el seu 33è aniversari. El dissabte 16 de març de 1996 no es va trobar bé i va començar el calvari per a aquesta veïna d’Alfarràs i la seua família. Després d’anar de metge en metge es va despertar en una habitació de l’hospital de Bellvitge de Barcelona totalment conscient però incapaç de moure ni un sol múscul. Ni tan sols podia parlar. Havia patit un ictus de conseqüències terribles i ara era presonera del seu propi cos inert. Es va desesperar però no podia cridar. No podia fer res. D’això ja en fa 28 anys. La Maria Alba Quintana ja és àvia. La seua família ha trobat la manera de comunicar-se amb ella, malgrat que només pot respondre amb moviments d’ull. Una lliçó de vida.El 1996 a Lleida no es feien ressonàncies magnètiques i això va retardar el diagnòstic mèdic i la intervenció posterior. Aquesta veïna d’Alfarràs de Lleida va perdre el 96% de mobilitat després de patir l’ictus. El que es coneix com la síndrome Locked-in. Va ser un cop duríssim. Va passar tres mesos a Bellvitge i quatre a l’Institut Guttmann. Però la seua situació no va millorar. La van instal·lar a casa dels seus avis paterns a Almenar, però la situació era insostenible i van decidir ingressar-la a l’hospital de la Creu Roja de Lleida i, finalment, al sociosanitari Nadal Meroles, on actualment és la pacient que porta més temps ingressada. Amb l’únic entreteniment de la ràdio i les visites dels familiars, que li expliquen coses i li llegeixen llibres, van passant els dies per a aquesta lleidatana que quan somia té mobilitat, com el Ramón Sampedro de Mar adentro. Cap de les persones properes de la Maria Alba es va sentir amb cor de veure aquesta pel·lícula d’Alejandro Amenábar.El redactor del suplement Lectura deSegre Jaume Barrull Castellví ha entrevistat la Maria Alba Quintana,la seua mare i les seues filles i ha fet un seguiment del seu dia a dia durant més d’un any. Ho explica en un reportatge escrit com un documental en què les veus de totes les protagonistes ens expliquen la seua visió d’una mateixa història i ens la mostren des de diferents angles.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking