SEGRE
Som el que comprem

Som el que compremTERO VESALAINEN / PIXABAY

Publicado por

Creado:

Actualizado:

Per Durant

els anys que va governar Aznar a l’Estat espanyol era legal utilitzar el prefix Bio per a qualsevol producte. El fet que els consumidors l’assimilessin a biològic, ecològic, natural i sa, i gràcies a la negativa del Partit Popular a regular-ho, feia que algunes grans marques en fessin un ús èticament fraudulent. El 2007 la Unió Europea va posar-hi fi. Les associacions de productors ecològics i els lobbys de consumidors van fer pressió per aconseguir que les lleis comunitàries protegissin els ciutadans de la manipulació informativa. Tot i això encara hi ha mancances: en el cas dels bolets, per exemple, la llei només obliga a etiquetar-los correctament a la llista d’ingredients i utilitzant el nom científic en llatí.

La preocupació creixent per la salut alimentària, resumida sota el lema som el que mengem, ha trobat els seus aliats en les aplicacions dels mòbils. My Health Watcher i Yuma són dues de les pioneres en la lectura dels valors nutricionals dels productes processats. A través de la lectura del codi de barres ens indica amb recursos gràfics la qualitat dels productes. Les pressions de la indústria agroalimentària per mantenir la seua opacitat informativa, conscients que molts dels seus productes són tan gustosos com perniciosos, és molt forta. La tendència, però, és avançar lentament cap a un etiquetatge rigorós alhora que s’augmenta la consciència dels usuaris respecte a les dades que contenen. Les taules nutricionals, amb criteris unificats per cada 100 grams, van ser tota una conquesta dels grups d’usuaris més conscienciats amb el tema. Però la guerra continua oberta i els tripijocs lingüístics són constants: sense sucres afegits, baix en sal o sense oli de palma són alguns dels lemes que estan de moda, tot i que la lletra petita i la lectura de les etiquetes amb profunditat ens poden donar la informació correcta.

Encara no és possible analitzar un producte fresc amb el mòbil per saber els valors nutricionals que conté aquella peça en concret. Tot arribarà, de moment ens hem de conformar amb la brillant possibilitat de llegir els codis de barres amb una senzilla captura del codi de barres amb el mòbil. Si el producte ha estat introduït a la base de dades de l’aplicació (els mateixos usuaris ho poden fer a través d’un formulari i unes fotos que posteriorment comproven els responsables de l’aplicació). A través dels colors del semàfor, que s’han convertit en referents internacionals que van del bé al mal passant pel regular, les aplicacions ens ajuden a comprendre els valors nutricionals dels productes i ens proposen si són recomanables. No són les úniques, però són dues de les més completes. D’altres com Loseit i Fatsecret estan més focalitzades en aspectes com les calories perquè estan pensades per a gent que fa esport i vol perdre pes. Les dues que ressenyem avui estan més pensades per tenir una visió general del producte i fer-nos una lectura en termes de sal, greixos saturats, carbohidrats i proteïnes. A més a més ens recomanen alternatives en el cas que el producte escollit no sigui gaire saludable.

Som el que comprem

Som el que compremTERO VESALAINEN / PIXABAY

Som el que comprem

Som el que compremTERO VESALAINEN / PIXABAY

tracking