Només es dicten un 10% de sentències en català

El Consell de l’Advocacia Catalana liderarà un front comú en el panorama judicial, polític i social per impulsar un canvi legislatiu i incentivar l’ús del català en la justícia. Aquesta va ser la principal conclusió de la XIII Jornada sobre l’ús del català en aquesta àmbit, que es va celebrar ahir a Terrassa. La proposta passa per reformar l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que regula, entre d’altres, l’ús de les llengües oficials en la justícia.

La iniciativa va ser plantejada en una taula de debat amb cinc exconsellers i exconselleres de la Generalitat: Núria de Gispert, Montserrat Tura, Carles Mundó, Ester Capella i Lourdes Ciuró. Els últims quinze anys, les sentències en català s’han reduït del 20 al 7%. “Prenem aquest repte per intentar posar tothom d’acord”, va assegurar el president del Consell de l’Advocacia Catalana, Joan Ramon Puig Puig.

Així mateix, el president de la Comissió de Llengua del Consell, Rogeli Montoliu, va considerar que la clau és estar junts perquè és la forma de ser “imbatibles”. Per la seua part, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, que va ser l’encarregada d’inaugurar la jornada, va aprofitar la seua intervenció per assenyalar que només el 7% de les sentències s’emeten en aquesta llengua. Així, va detallar que de les 250.000 sentències dictades a Catalunya l’any passat, només 18.000 ho són en llengua catalana.

Als òrgans judicials de la demarcació de Lleida, l’any 2013 es van redactar 3.372 sentències en català, la qual cosa representa el 30% del total de sentències. Vuit anys després, el 2021, aquesta xifra passava a representar només el 10,9% del total de sentències dels jutges lleidatans, fins a un total de 1.419. Un any abans eren l’11,4% i el 2019, abans de la pandèmia, l’11,6%.

Són xifres que posen de manifest que la presència i l’ús del català en l’àmbit de la justícia, any rere any, va a la baixa.