Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • Eduardo Pérez
Excapità de la UE Lleida

Llàgrimes des d'Indonèsia

Actualitzada 06/06/2017 a les 11:41
Sr. Director:

Sé que molta gent ha escrit i parlat sobre la pèrdua de l’Emili, el gran Emili, però m’agradaria que tothom sabés una història que vam compartir ell i jo en la qual es resumeix com era.

A l’Emili l’he gaudit com a company d’equip (Balaguer), com a segon entrenador i entrenador de porters (UE Lleida) i com a primer entrenador (UE Lleida), però sobretot n’he pogut gaudir com a amic. La història que vull explicar i que resumeix el seu gran cor i que gairebé ningú no sap és la següent.

L’Emili em va fitxar per formar part de la seva UE Lleida a Segona B. Em va fitxar havent sigut el pitjor porter del grup 3 de Segona B. Confiava en mi, però no vull parlar més sobre això. Vaig ser-hi tres temporades, fins a la desaparició de la UE Lleida. A mitjans de la segona temporada, al meu pare li van diagnosticar un càncer terminal (6-8 mesos); no hi havia solució, amb la qual cosa vaig tocar fons. La meva família vivia a Logronyo i em perdria molt sense estar al seu costat. L’Emili es va asseure a parlar amb mi i em va deixar ben clar que el primer era la família, així que em va proposar una solució: si jugàvem diumenge, dilluns era entrenament de recuperació i dimarts era el dia lliure. Doncs bé, ell em va dir que després del partit me n’anés a Logronyo, el dilluns me’l donava lliure i el dimarts descansava l’equip, així que podria tornar de Logronyo el dimecres al matí i així podria passar tres dies a la setmana a Logronyo. Ho vaig fer moltes vegades. El diumenge, després del partit, viatjava amb el meu fill Guillem i ens en anàvem a passar dos o tres dies amb el seu avi.

Quan va morir el meu pare a meitat de la pretemporada de l’any següent, l’Emili, juntament amb l’staff i la plantilla (espectaculars persones), van decidir anar al funeral a Logronyo (anada i tornada, 700 km) i tornar el mateix dia. Ara jo, treballant des d’Indonèsia, tinc impotència de no haver pogut assistir al seu comiat.

Gràcies, amic Emili, per tot, per haver-me deixat gaudir del meu pare i per ser com diem tots els que et vam conèixer: la millor persona del món.

Comentaris

  • #2 Andreu Galabert Pujol
    22/08/17 18:07

    L'Emili va ser el meu millor amic, des de l'època d'estudiants adolescents i la primera joventut fins el darrer dia. La seva encantadora família despren sempre tot allò que em vist tots empeltat en l'Emili; els seus pares i germans tenen el seu mateix patró i jo vaig poder fruir d'aquest caliu en la nostra joventut: senzillera, humilitat, intel.ligència, esperit de sacrifici, bonhomia... però també empatia i altruïsme. Això feia que tothom el sentís molt proper i fos capaç d'entendre les situacions de cadascú, intentant ajudar sempre per un instint natural que tenia, encara que fos sacrificant prioritats personals i professionals.
    Estaria hores parlant d'ell, entre plors i somriures. Em consolo pensant en el llegat que ens ha deixat a tots, en la sort que hem tingut d'haver-lo conegut i ell d'haver-nos considerat a tots els seus amics, perquè crec que, de la mateixa manera, allà on anava només deixava que amics.
    Gràcies, "Milio"!. No m'acomiado mai de tu perquè sempre ets,també,amb mi.

    Denunciar comentari Respondre
  • #1 Ramon
    06/06/17 11:59

    No sé si el millor. Però del "club" dels millors, de Primera Divisió, de Champions, segur.

    Denunciar comentari Respondre
Comenta el contingut

2

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre