x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

COL·LABORACIÓ
  • SANTIAGO PLANAS I CARLES ESTARAN
Comissió de l’Aigua. Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya

Nous aires al Canal d'Urgell

Actualitzada 11/03/2019 a les 09:31

Acabem d’assistir a la jornada Reg i futur, organitzada un any més a Mollerussa per la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell. També, pocs dies després, la Comissió de l’Aigua del Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya ha compartit trobada amb l’Amadeu Ros, nou president electe.

El president explica que el principal compromís assumit és la modernització del reg. Es tracta d’un deure ben identificat a les etapes anteriors però que, a data d’avui, no admet més demora.

Els Canals d’Urgell configuren el sistema amb més superfície regada i major dotació hídrica de Catalunya. El canal principal va ser concebut i construït en bona part al segle XIX. Una obra ingent executada seguint l’enginyeria de l’època: derivació d’aigües del Segre a prop de Ponts, perforació del Montclar, aqüeducte sobre el Sió a Agramunt, pas a cel obert, prop de Castellserà, per obrir-se a la plana i regar les terres de l’Urgell, la Noguera, el Pla d’Urgell i el Segrià.

Avui el sistema de l’Urgell domina 77.000 ha i beneficia prop de 20.000 regants. També abasteix d’aigua la importantíssima producció ramadera de la zona, la indústria i els serveis municipals.

L’aigua circula per gravetat gràcies al lleuger pendent del canal. Les col·lectivitats de regants organitzen el reg per torns. En alguns casos, els torns poden suposar períodes de fins a tres setmanes entre reg i reg. Aquest fet, en ple estiu, penalitza les produccions. Els fruiters, per exemple, no són rendibles.

Fa unes dècades, es van començar a modernitzar les infraestructures amb el revestiment del canal i sèquies principals i el soterrament de la xarxa de derivació amb tubs de formigó. També s’han anant construint basses per reduir els torns i possibilitar els nous sistemes de reg pressuritzat (aspersió i localitzat).

Aquests sistemes de reg avui s’implanten d’antuvi a les transformacions actuals. Són els casos del Canal Algerri-Balaguer, del Canal Segarra-Garrigues i de totes les obres de modernització. L’aspersió i el reg localitzat són molt més eficients que el reg tradicional de superfície (reg a tesa) Permeten un gran estalvi d’aigua i regar en el moment més oportú, ajustant en cada moment a les necessitats del cultiu.

La comarca del Pla d’Urgell va ser justament de les pioneres en la implantació del reg localitzat en fruiters, als inicis de la dècada dels 80. Avui aquest sistema és adaptable a tots els cultius, també als cereals i farratges. Però és a l’arboricultura i a l’horticultura on mostra totes les seves potencialitats: màxima eficiència, baixes dosis a elevada freqüència (si cal, més d’un cop al dia), incorporació eficient i segura de fertilitzants (fertirrigació) i possibilitat de modular les fases finals del cultiu segons el mercat.

Les plantacions d’alta densitat de fruiters, vinya, oliveres i ametllers es van estenent, sempre associades al reg localitzat. Millors varietats, més qualitat i màxims rendiments de les diferents espècies. Ens trobem sens dubte en una de les regions del món amb més coneixement tecnològic, experiència positiva sobre aquestes produccions i en el camí de l’emergent agricultura de precisió.

Som també a l’aguait dels canvis en els hàbits alimentaris. Durant tots els mesos de l’any, hi ha una demanda creixent de vegetals, hortalisses fresques, congelades o transformades (quarta i cinquena gama). La zona regada per l’Urgell disposa d’àmplies zones amb condicions edafoclimàtiques per proveir part d’aquesta demanda. Tenim molt present la importància de produccions recents com la de ceba.

Tanmateix, així com per a la fruita existeix una excel·lent xarxa de centrals i elevada capacitat comercial, per als productes d’horta ens manquen però infraestructures i experiència en els canals comercials. Altres zones de la mateixa conca de l’Ebre, productores d’enciams, mongeta verda, espàrrecs, tomàquet i pèsols, per a la indústria ens porten avantatge. També altres regions europees com la Normandia o la Bretanya són grans productores de bròquil i coliflor i els seus productes sovint són als nostres mercats.

Amb la modernització del reg de l’Urgell es disposarà de major superfície per a l’horticultura i altres cultius alternatius. També s’obriran nous horitzons empresarials i inversions en noves centrals de recepció i transformació.

La modernització apareix també a la Directiva 2000/60/CE sobre Política d’Aigües, coneguda com Directiva Marc de l’Aigua, com a mesura ambiental per economitzar aigua. Es una clara aposta per la substitució dels sistemes tradicionals pels sistemes pressuritzats.

El panorama descrit no és aliè a les dificultats que es presenten en determinats períodes per l’abastament de les comarques més poblades de Catalunya. Tot plegat obliga a un exercici màxim de racionalització i a la utilització de les tecnologies més eficients i avançades.

Podem concloure que som al moment oportú per entomar definitivament la tecnificació dels regadius de l’Urgell. És un projecte ambiciós i costós, però no per això defugible. Caldrà, però, sumar els esforços dels regants i empresaris que decideixin apostar per una agricultura renovada i, per suposat, els de les administracions públiques que hauran de destinar recursos durant anys.

Aquest és un projecte de país, com les grans infraestructures a les ciutats. Reequilibrar territorialment Catalunya comporta que les comarques interiors creixin econòmicament i generin nous llocs de treball de qualitat. El desplegament d’una agricultura avançada associada a l’agroindústria és, indubtablement, el camí. Tenim bons exemples.

Esforç i tenacitat constitueixen el fil conductor d’ençà els inicis del Canal d’Urgell. Cal ara donar un salt qualitatiu amb el desplegament dels sistemes de reg altament tecnificats i eficients.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre