x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

LA TALAIA
  • JOAN RAMON ZABALLOS

Història real a Facebook

Actualitzada 22/11/2020 a les 09:10
Joan Ramon Zaballos

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Joan Ramon Zaballos

Joan Ramon Zaballos

El 15 d’abril del 1954 és un dia fred al Matterhorn. En Joan Camp (30 anys) i l’Antoni Estruch (27 anys), excel·lents excursionistes sabadellencs, es preparen una sopa en una cova que tenen com a refugi tot preparant l’atac a la cima del Matterhorn (4.482 m). Per algun motiu que encara no sabem els dos sortiran de la cova i ja no hi tornaran. L’equip de rescat que sortirà de Zermatt uns dies després avisat per les famílies en vista de la manca de notícies dels joves escaladors trobarà la sopa congelada dins de la cova. A ells no els trobaran i els seus cossos a dia d’avui encara no han aparegut.

Zermatt, agost del 2020. He penjat a Facebook una foto del majestuós Matterhorn. Des de la ciutat de Zermatt és una muntanya que es veu magnífica. Poc després rebo un missatge d’una dels milers de persones “amigues” de Facebook, però desconegudes totalment a nivell personal. Mercè Montserrat em pregunta si estic a Zermatt i si li puc fer un favor. Molt sorprès li confirmo la meva presència a la ciutat i li pregunto pel favor. Em demana passar-li una foto de la làpida del seu tiet, Joan Camp, que hi ha al cementiri de Zermatt, ja que ella per desgràcia fa molts anys que no pot anar-hi. Ella, encara a dia d’avui, somnia amb el seu tiet i en el dia de l’accident. Em dóna detalls d’on recorda que es troba la làpida, però per desgràcia no hi ha manera de trobar-la. La Sandra i jo ens passegem per tot el cementiri i veig la quantitat d’alpinistes de totes les nacionalitats i guies de muntanya de Zermatt morts al Matterhorn. Tenen una part del cementiri dedicada a tots ells que impressiona. Li dono les males notícies a la Mercè, que tot i així m’agraeix el meu esforç. Sortim del cementiri. Tot passejant pel centre, veig una petita església amb algunes creus al voltant. No m’hi puc estar. Hi vaig. Amb una zona ombrívola veig una placa que hi diu “...camp...bos...nto...io struch...”, moltes lletres han desaparegut amb el temps, però és la làpida dels dos sabadellencs. L’han canviat de lloc. Hi col·loquem unes flors i li envio les fotos a la Mercè. Quan surto, no puc evitar tornar a mirar-me l’aresta del Matterhorn on van desaparèixer.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre