El baix preu de la palla desincentiva recollir-la i eleva el risc d’incendi
La combustió va ser la principal causa de la virulència que va tenir el foc a Torrefeta
La potència calòrica de la palla és similar a la de la fusta. - E.B.D.
Les baixes cotitzacions d’alguns productes agraris comencen a tenir efectes ambientals i en la seguretat dels béns i les persones: aquest estiu collir la palla de cereal, el subproducte en el qual es converteix la tija després de la sega, suposa per a l’agricultor assumir una pèrdua econòmica i per al camp un risc més gran d’incendi.
El baix preu a què aquest any cotitza la palla de cereal per l’abundància de collita a tota la Península comença a tenir conseqüències més enllà de les econòmiques: el desincentiu que genera aquesta remuneració fa que molta d’aquesta palla es quedi aquest any sense collir al no resultar rendible aquesta tasca per a l’agricultor, i això està elevant el risc d’incendi als terrenys agraris, tal com va ocórrer en el virulent incendi declarat l’1 de juliol a Torrefeta i Florejacs i que va arrasar 5.577 hectàrees, la majoria de camps, a l’Urgell, la Segarra i la Noguera, i va segar dos vides.
“Aquest any la palla va molt barata i molts agricultors no la recullen. Hi ha camps que porten vint dies collits i la palla segueix allà”, expliquen fonts d’Unió de Pagesos, en una descripció que es corrobora per si sola, a simple vista, en qualsevol zona cerealista de Ponent.
El motiu és econòmic: la tona de palla cotitza aquest any a 55 €/t a la Llotja de Vic (a 53/60 a la de Binèfar) quan al juliol assolia els 80, 150 i 80 els tres anys anteriors. A Toledo, mercat de referència, va a 50 després de baixar 4 €/t en una setmana davant dels registres de 73 i 125 del 2024 i el 2023. No passa de 30 a Valladolid i Palència i va sense preu a Lleó.
Això fa que, més enllà de qui la té venuda al camp (sense assumir la recollida) i qui la utilitza per al seu bestiar, la palla amb prou feines s’aplega aquest any per un simple càlcul: un rendiment alt, de 6.000 kg de cereal per hectàrea, en deixa 2.400 de palla que, amb aquesta forquilla de preus, sumen un valor de 96 a 120 euros, menor que el cost d’empacar-la (embalar-la).
La presència de la palla als camps té conseqüències ambientals, tal com adverteix el CTFC (Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya) en el seu comunicat sobre l’incendi de Torrefeta.
El sinistre es va produir “en un paisatge amb poca superfície boscosa, però en el qual els camps de cereal estaven pendents de recol·lecció o de recollida de la palla”, és a dir, en “un paisatge homogeni i continu molt vulnerable en aquest període de la sega a causa de la gran acumulació de palla i herba provocada per la pluja de primavera”.
L’incendi va presentar, afegeix, “comportaments extrems a causa de la piroconvecció”, un fenomen que va generar “una gran quantitat d’energia alliberada en poc temps” per tres motius: “la quantitat de combustible fi disponible, l’atmosfera inestable i la interacció amb els dos fronts de les tempestes que l’han afectat”. La palla, malgrat la seua baixa densitat, té un poder calorífic similar al de la fusta, la cel·lulosa, el cartró i les fustes d’avet sec o de roure.
Deu milions per restaurar les zones arrasades i prevenir focs
El Consell Executiu de la Generalitat va aprovar ahir un paquet de mesures urgents per prevenir incendis i per restaurar els danys dels últims focs, per a la qual cosa utilitzarà una reserva del fons de contingència de 10 milions d’euros.
El full de ruta preveu contractar personal i maquinària per a les tasques de restauració de les zones afectades i redactar els plans de prevenció d’incendis del Parc Natural dels Ports i de la reserva natural de Mas dels Melons. Així mateix, l’acord del Govern també inclou reforçar l’estructura del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) amb tres noves unitats estratègiques permanents a la Segarra, les Terres de l’Ebre i el sud de Girona, que suposarà una ampliació de trenta-sis efectius, entre caps d’equip, conductors i operadors de ràdio, entre d’altres. S’ampliaran els mitjans disponibles amb quatre camions amb braç desbrosasador, vuit totterrenys pick-up equipats amb quid d’aigua, dos tractors forestals, quatre robots desbrossadors teledirigits i dos màquines biotrituradores.
