CUNICULTURA
Lleida ha perdut la meitat de les granges de conills en 10 anys i només queda un centenar
El nombre d’animals també s’ha esfondrat i amb prou feines se superen els 189.000, amb una mitjana de 1.765 per explotació. El consum està enfonsat i se situa entorn de 600 grams per persona a l’any
Animals en una explotació cunícola del Solsonès. - MAR MARTÍ
Fa tot just unes dècades no hi havia cap municipi de Lleida que no tingués diverses granges de conills o que la seua criança complementés l’economia de les explotacions. Però la situació s’ha anat deteriorant a passos gegantescos, tant que en només una dècada les comarques lleidatanes han perdut la meitat del seu potencial productiu. Les dades de la conselleria d’Agricultura xifraven en 213 les explotacions a la província l’any 2015 i una dècada després amb prou feines en té comptabilitzades 107. En altres tipus de ramaderia, les reestructuracions s’han basat en el tancament de les explotacions més petites, que en moltes ocasions són menys eficients, amb la qual cosa la reducció de censos sol ser limitada o, fins i tot, creixen. Però aquest no és el cas cunícola. El nombre d’animals a les granges lleidatanes en aquesta dècada ha passat de 297.673 a 189.129, la qual cosa representa un descens superior al 36%.
El cens del 2025 reflecteix que Lleida és la segona gran productora de conill de Catalunya, amb el 29% de les places, un sector que està liderat clarament per Barcelona, amb el 40%. Molt a prop de Lleida, amb el 27% de les places, es col·loca Tarragona, mentre que la cunícola és una activitat pràcticament testimonial a les comarques de Girona, que tenen el 4% restant. En total, Catalunya compta amb 331 explotacions amb una mitjana de 2.404 caps cadascuna, amb la qual cosa el cens global arriba als 648.965 animals.
La crisi del sector lleidatà no és exclusiva i, de fet, el ministeri d’Agricultura constata que la producció a Espanya manté una tendència descendent instaurada ja des de l’any 2015. El departament que dirigeix Luis Planas destaca que a la Unió Europea són pocs els països productors, ja que el consum de carn de conill es limita a uns quants països, lligat a factors culturals. Segons el grup d’experts de la Comissió, la producció a la UE s’estima en 111.000 tones, i es va reduir el 2024 respecte al 2023 en un 4%. Dins de la UE, Espanya es posiciona al capdavant de la producció, sent juntament amb Itàlia i França els principals productors.
El consum de conill ha estat patint des de fa anys una retracció preocupant, penalitzada a més per la falta de penetració en els estrats més joves de la població, la qual cosa en dificulta la competitivitat a mitjà i llarg termini. Mostra d’això és el baix consum per càpita de carn de conill, amb tot just 630 grams a l’any.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, es mostra preocupat pel sector i, com va apuntar en una recent entrevista a SEGRE, defensa la necessitat de “lluitar per mantenir la producció de conill, que viu un descens alarmant i dramàtic”. Fa una crida als consumidors catalans perquè no perdin els hàbits alimentaris de la dieta mediterrània, la cuina catalana, que contemplin el conill, juntament amb altres carns en declivi com l’oví i el cabrú. “S’ha de continuar cuinant i s’ha de continuar coneixent, escollint i menjant els nostres productes. No podem perdre la capacitat productiva”, assegura. Defensa la necessitat de fer un pla de xoc.
