La crisi del senglar amenaça el suculent negoci de la carn de caça a Lleida

L’aparició de casos de PPA (Pesta Porcina Africana) en exemplars de senglar a la demarcació de Barcelona es projecta com una ombra sobre el circuit de la carn de caça, una activitat que genera a Lleida cada any una renda extra de fins a un milió d’euros anuals per als caçadors i un negoci similar per a diverses empreses locals.

És una qüestió de magnitud: la superpoblació de senglars, i en menor mesura la de cabirols i altres cèrvids, han creat un flanc de negoci que genera una renda extra per a una part de la població rural, els caçadors, i que ha donat peu a un flux d’exportacions amb què empreses de Lleida han arribat a superar els tres milions i mig d’euros de facturació anual. Tanmateix, sobre tot aquest enrenou es projecten ara ombres derivades de l’aparició d’exemplars de senglar contaminats per PPA (Pesta Porcina Africana) a la demarcació de Barcelona des del mes de novembre (més informació a la pàgina 26).

“Tot el que és negatiu influeix i es nota a l’hora de vendre, molt més ara”, explica Raúl Sánchez, CEO de Cárnicas Dibe, una de les principals empreses del sector de la carn de caça de tot l’Estat. Amb seu a El Gordo (Badajoz), és freqüent veure circular les seues furgonetes per Lleida i la Franja portant canals de senglar per elaborar productes a la seua planta, a més de 600 km del pla de Ponent i a més de 700 del Pirineu. A la zona també operen, a més de les firmes catalanes, altres de Còrdova, Múrcia o Sòria.

“Sempre recollim les canals de caça a través de centres de recollida de la zona. La proximitat al caçador és clau, i comptar amb operadors locals és bàsic per garantir la qualitat de la carn i la refrigeració. Eviscerar i refrigerar de seguida és bàsic. Només treballem a les zones autoritzades per la PPA”, assenyala.

Les últimes dades oficials de la Generalitat indiquen que a Lleida es cacen cada any entorn de 14.000 senglars, amb una forquilla dels 18.000 als 9.000 en l’última dècada, des del 2016, i amb un repunt aquest any per l’increment de les batudes després dels brots de PPA.

Això genera una renda extra. “Les colles amb punt logístic de recollida reben 38 € per cada senglar, cabirol o cérvol, i les que no el tenen, 23 per exemplar a partir de 40”, expliquen fonts del sector.

Llotges com la de Ciudad Real taxen el senglar en 30 cèntims/kg per a partides de menys de 30 exemplars i entre 40 i 60 per a grups de més de 30, la qual cosa situa les primes entre els 30 i els 60 € per peça. La recompensa arriba a 75 € per exemplar en el cabirol (30 quilos a 2,50 €) i a 250 en el cérvol (100 kg a 2,50 €).

Això situa la renda extra dels caçadors lleidatans entre el mig milió i el milió d’euros anuals, tot i que una part de les peces que es cacen, no obstant, es continuen consumint en els circuits tradicionals i informals. “En Lleida i al Pirineu hi ha molt autoconsum, pot arribar al 10% o el 15%”, anota el responsable de Dibe.

"A curt termini tindrem un problema"

El Govern ha d’incentivar que aquesta carn arribi a supermercats i menjadors públics; si no, tindrem un problema a molt curt termini. El senglar es reprodueix a tal ritme que no hi ha consumidors per a tants animals", explica Raúl Sánchez, de Cárnicas Dibe, que demana accions de promoció.

“El 95% de la carn de caça va a l’exportació a països europeus”, assenyala Sánchez, que destaca les elevades minves del procés: “D’un senglar de cent quilos en surt una canal de 28 a 30, la resta són ossos, pell, greix, menuts i el cap”.

Les escasses empreses lleidatanes del ram també operen al mercat exterior. Així, les dades de l’Agència Tributària situen l’activitat anual en una forquilla de 111 a 168 tones i una facturació de 753.000 € a 1,19 milions d’euros, sempre amb els EUA com a destinatari de més del 90% del gènere. Tant el 2021 com el 2023 van ser anys excepcionals, un per abundància (620 tones i 3,6 milions) i un altre per escassetat (21 t i 145.000 €). A escala estatal, el negoci es mou entre els 20 i els 28 milions de facturació i entre les 3.600 i les 4.000 tones de gènere. Al Pirineu hi ha en projecte diversos obradors per, precisament, ampliar el flanc local d’aquest negoci.

“Els alts costos de recollida i de producció penalitzen molt les cotitzacions, sobretot en el senglar”, apunta Sánchez, que destaca l’impacte de les taxes sanitàries i el cost de les analítiques i de la destrucció de les pells i el cap.