SEGRE

SERVEIS BÀSICS

Els veïns d'Aran són els que paguen menys per l'aigua i els de les Garrigues, els que més

Segons un estudi de l’ACA que apunta que la mitjana del preu a Lleida és més baixa que la de Catalunya || Les variacions entre els municipis lleidatans arriben fins a més de dos euros per cada metre cúbic

Vista de l’embassament de Santa Anna, que subministra aigua potable a la Mancomunitat de Pinyana.

Vista de l’embassament de Santa Anna, que subministra aigua potable a la Mancomunitat de Pinyana.SEGRE

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els veïns d’Aran són els que menys paguen a Lleida per l’aigua potable, mentre que la més cara és la que surt de les aixetes de les Garrigues. Així es desprèn de les dades d’un informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que examina el preu del subministrament en tots els municipis de Catalunya.

El document, que l’organisme de la Generalitat ha començat a distribuir entre els ajuntaments, apunta que els habitants de les comarques de Lleida paguen una mitjana d’1,26 euros per metre cúbic, 30 cèntims menys de la mitjana catalana que se situa en 1,56 euros.

Alfés, Torrefarrera i Vilagrassa han recuperat la gestió pública de l’aigua i Bellpuig projecta fer-ho

L’estudi situa el preu mitjà de l’aigua a Aran en 0,66 euros per metre cúbic, amb variacions que van dels 0,91 a Les fins a només 0,43 a Arres, Es Bòrdes i Vilamòs. Aquest preu, el més baix segons les dades de l’ACA a tot Catalunya, figura també com el d’uns altres vuit pobles de Lleida.

Tanmateix, sovint aquest càlcul no inclou taxes de subministrament o de clavegueram en aquestes localitats, malgrat que ajuntaments consultats per aquest diari van corroborar que les cobren.

A les Garrigues, el preu mitjà és d’1,64 euros per metre cúbic. El segueixen a poca distància els 1,6 euros que paguen com a mitjana els veïns de la Segarra i els 1,56 euros de mitjana de l’Urgell. En aquesta comarca és on les dades de l’ACA apunten a Puigverd d’Agramunt com el municipi amb l’aigua més cara de tota la província, amb 2,67 euros per metre cúbic.

Els veïns del Sergià paguen una mitjana d’1,4 euros per metre cúbic, encara que hi ha una diferència considerable entre els 0,7 euros de Massalcoreig i els 2,4 de Maials, segons les xifres de l’ACA.

A Lleida ciutat el preu se situa en 2 euros per metre cúbic. La mitjana al Solsonès és d’1,39 euros, mentre que a la Noguera, la mitjana és d’1,24 i Àger apareix com la localitat de la comarca que paga més pel subministrament de boca, amb 1,89 per metre cúbic.

Als municipis de la Cerdanya lleidatana, el preu mitjà de l’aigua se situa en 1,18 euros, mentre que al Pla d’Urgell és a penes una mica inferior, d’1,16. A la Ribagorça és de 0,88. Pel que fa als Pallars, la mitjana del Sobirà se situa en 0,85 euros per metre cúbic i al Jussà és de 0,82. L’Alt Urgell és la segona més barata de Lleida, amb una mitjana de 0,80 euros.

dades

  • 1,26 €/m3. Mitjana de Lleida. És la mitjana del preu de l’aigua a les comarques de Lleida segons l’informe anual de l’ACA del 2017.
  • 1,56 €/m3. Mitjana catalana. La mitjana del preu de l’aigua de boca a Catalunya és 30 cèntims superior a la mitjana lleidatana.
  • 12 m3 al mes. L’ACA calcula preus par tint d’aquest consum, que equipara una casa amb tres persones.

les claus

  • Val d’Aran. L’estudi situa la Val com la zona on l’aigua és més barata, amb una mitjana de 0,66 euros per metre cúbic. Alguns municipis d’Aran i d’altres comarques figuren com els que tenen l’aigua més barata de Catalunya, amb 0,43 euros, si bé en molts casos falten dades com el cost de subministrament i la taxa de clavegueram.
  • Resta del Pirineu lleidatà. Només els pobles de la Cerdanya lleidatana tenen una mitjana superior a un euro per metre cúbic (1,18). A la resta és inferior a un euro. És el cas de la Ribagorça (0,88), el Pallars Sobirà (0,85), el Jussà (0,82) i l’Alt Urgell (0,80).
  • Les Garrigues. Apareix com la comarca lleidatana amb l’aigua més cara, amb una mitjana d’1,64 euros per metre cúbic.
  • Segarra. A l’espera de rebre el subministrament d’aigua de Rialb, paga una mitjana d’1,6 euros per metre cúbic, el segon preu més car de Lleida. A Cervera se situa en 2,57.
  • Urgell. La mitjana és d’1,56 euros. Les dades de l’ACA apunten a l’aigua de Puigverd d’Agramunt com la més cara de Lleida, amb 2,67 euros per metre cúbic.
  • Segrià. Paguen 1,4 euros de mitjana amb importants variacions: els preus més cars gairebé quadrupliquen els més barats. Alpicat, amb 1,2, està entre els més baixos entre municipis de població similar.
  • Noguera. El preu mitjà de l’aigua a la Noguera és d’1,24 euros per metre cúbic, segons es desprèn de les dades de l’ACA.
  • Pla d’Urgell. Els seus habitants són els que paguen menys entre les comarques del pla de Lleida amb una mitjana d’1,16 euros per metre cúbic.

Gestió directa en la majoria de municipis de Lleida La gestió municipal de l’aigua és majoritària entre els municipis de les comarques de Lleida, amb un total de 169 ajuntaments que presten directament el servei de subministrament de boca als veïns, ja sigui per si sols o bé a través de mancomunitats. En canvi, 62 l’han posat en mans d’empreses concessionàries com Sorea, Cassa, FCC Aqualia i Aigües de Catalunya, entre d’altres. Així ho apunta l’estudi de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en un moment en què la conveniència d’un model de gestió o un altre és actualment objecte de debat en diferents municipis lleidatans. Cal recordar que els ajuntaments d’Alfés, Torrefarrera i Vilagrassa han recuperat la gestió municipal de l’aigua després d’haver-la posat en mans d’empreses externes, mentre que Bellpuig s’hi va afegir el mes de juliol passat, després que el ple acordés remunicipalitzar aquest servei (vegeu SEGRE de divendres passat).  Les xifres de l’ACA no evidencien una diferència clara en el preu de l’aigua entre els municipis que duen a terme una gestió directa i els que la cedeixen a empreses concessionàries. El càlcul de preus de l’òrgan de la Generalitat es basa en el cànon de l’aigua, el cost del subministrament i la taxa de clavegueram, que obté de les ordenances aprovades i en vigor en cada municipi. Aquests dos últims factors varien de forma considerable d’una localitat a l’altra, especialment en funció de si tenen assegurat o no un subministrament sense restriccions i de qualitat.

tracking