Jordi Seguí: «La falta de relleu en oficis impedeix que petites empreses creixin»

Quina és la situació econòmica actual?

Si ens basem en les dades, Lleida i Tàrrega tenen una tendència positiva. Hi ha més exportació, funciona sobretot el sector agroalimentari i les previsions de creixement són importants. He de puntualitzar que això és asimètric. Darrere del sector agroalimentari hi ha el de serveis, que també va bé, mentre que altres sectors com alguns autònoms i especialment el comerç no estan tan bé.

Quines són les causes d’aquesta conjuntura més negativa del comerç?

A les noves tendències de consum, a les amenaces dels grans grups de venda i sobretot perquè vendre a preus impossibles és devastador per a la societat. En aquest sentit, penso que tots hauríem de fer una reflexió important. No incorporar el preu del transport a una venda, és devastador per al medi ambient, i no gestionar productes o màquines de cert cost econòmic amb una garantia és molt negatiu. Com a exemple, moltes persones compren dos talles d’una mateixa peça de roba per internet i tornen la que no els va bé. En molts casos aquesta devolució encara és gratis. No tenir en compte això és un greuge brutal per al medi ambient; per exemple, que uns pantalons puguin anar i tornar de Cadis fins a tres vegades quan potser costen 18 euros. En aquest sentit, pensem que el comerç pateix, malgrat que no és un problema dels polítics ni de les institucions, sinó que es tracta d’un canvi social sobre el qual hem de reflexionar. Des dels ajuntaments i les entitats ja es fa molt, com per exemple la campanya de bons que s’impulsa a Tàrrega en la qual també col·laborem des de la Cambra de Comerç. Una altra crisi que tenim és la impossibilitat de créixer de petites empreses que treballen en oficis en els quals no hi ha relleu i falta mà d’obra, com és el cas de les d’electricitat, fontaneria o construcció. El motiu és que no hi ha professionals bàsics com electricistes, lampistes o paletes. Això fa que les empreses del sector no puguin créixer i que aquests serveis siguin cada vegada més cars. En aquest sentit, sí que hi ha la voluntat d’organitzar projectes de formació, alguns des de la Cambra de Comerç de Tàrrega, per aconseguir aquesta mà d’obra. De fet, alguns oficis s’estan mantenint gràcies a la immigració. Un altre problema és que no tenim retenció de talent. Els nostres joves se’n van a treballar a fora. A Tàrrega, per exemple, hi ha joves molt actius que venen per gaudir de les festes del territori, però que busquen feina fora perquè, segons diuen, no hi ha prou oportunitats o no són prou atractives.

La Cambra de Comerç impulsa moltes formacions i manté els Dinars Cambra.

Sí, des de Tàrrega som un petit defensor de la veu del territori i fomentem les trobades entre professionals perquè creiem en el networking, una paraula anglesa que sembla molt moderna però que s’ha fet sempre. Abans, per exemple, les empreses d’un polígon convocaven una reunió a la nit.

Un dels seus primers projectes va ser la creació de comunitats energètiques als polígons industrials. Com va?

Una mica endarrerit. La Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) està contactant amb les empreses per saber si els interessa i les seues necessitats, i crec que durant el segon semestre d’aquest any podrem impulsar les primeres a l’Urgell. Probablement començarem a Bellpuig, on el projecte està més avançat.

Com valora la trobada de les Cambres catalanes amb el president del Govern espanyol Pedro Sánchez?

D’entrada, cal destacar que va ser la primera vegada que un president espanyol es reuneix amb les cambres catalanes. Va ser una reunió en la qual, de forma ordenada i amb dades, es van tractar els temes recurrents: la finestreta única (per als tràmits), els pressupostos i les assignacions pressupostàries a Catalunya, que tenien percentatges baixos d’execució, del voltant del 55 per cent; la retenció de talent; i la formació professional. Valoro positivament la seua resposta, perquè la va donar aportant dades i va avançar terminis en qüestions com l’agilitació dels tràmits amb l’aplicació del silenci administratiu abans d’acabar aquest any.