TURISME
El Govern retira el decret sobre càmpings en zona inundable i en negociarà un altre amb el sector
Cau de l’ordre del dia del ple del Parlament que l’havia de debatre demà després d’una reunió entre Interior i els afectats. Els establiments reclamen assegurar la continuïtat dels ja existents

Imatge d’arxiu d’un càmping al Pallars Sobirà. - ACN
El Govern va aparcar finalment ahir el decret llei sobre la viabilitat dels càmpings ubicats en zona inundable, aprovat al març i que havia de ratificar-se al Parlament en un ple demà. Ho va fer després de la reunió entre representants de la federació catalana de càmpings i de la conselleria d’Interior, encapçalada per la seua titular, Núria Parlon, i en la qual van acordar negociar un nou text en els propers mesos.
El sector havia mostrat la seua oposició radical al decret llei, que implicava revisar un per un els establiments d’acampada de Catalunya i clausurar els de més risc en zona inundable a canvi d’una compensació. Els càmpings de Lleida haurien resultat especialment afectats per la nova normativa i comarques com el Pallars Sobirà ja van advertir que suposaria la mort del sector.
La reunió d’ahir va servir per citar-se a després de Setmana Santa per iniciar la redacció d’un nou text en una comissió amb representants de l’administració i del sector. Aquesta era una de les queixes fins ara, ja que les associacions de càmpings havien denunciat que el text legal era precipitat i no incloïa les seues consideracions. Fonts del sector van assenyalar que el punt de partida per a l’elaboració d’un nou decret serà tant el que ahir es va retirar del registre del Parlament com les esmenes proposades pels afectats.
Esquerra Republiana ja havia anunciat que no avalaria el text en seu parlamentària, amb la qual cosa el Govern (format pel PSC amb majoria simple) corria el risc que no prosperés. ERC va anunciar dissabte que el projecte seria retirat i ahir l’Executiu ho va confirmar.
Els representants de les associacions de càmpings provaran a partir d’ara de convèncer la conselleria d’Interior que les noves tecnologies aplicades als sistemes d’alerta primerenca davant de possibles riuades garantiran la seguretat dels usuaris i de les poblacions properes.
De fet, Tomàs Sentenach, representant de l’associació de càmpings de Lleida, va avançar que la Generalitat es va comprometre a instal·lar dos radars de detecció de possibles riscos davant de riuades.
Va recordar que “a Lleida, fa anys que treballem en la detecció” (vegeu el desglossament) i va defensar que “cal salvaguardar els càmpings preexistents: a Lleida, tots tenen més de 30 anys”, va dir. Actualment, Lleida compta amb més de 50 zones d’acampada.
“El càmping més gran de Lleida pot evacuar-se en 40 minuts”
Tomàs Sentenach, representant de l’associació de càmpings de Lleida a la reunió, ahir, entre la Generalitat i el sector per arxivar l’actual decret llei, va dir que a Lleida “fa anys que treballem en la prevenció de riscos” amb sistemes com RiscHydro, “que voldríem que tinguessin l’homologació” de l’administració.
Els sistemes d’alerta primerenca permetrien evacuar un càmping dos hores abans de la riuada. “El càmping més gran de Lleida es pot desallotjar en 40 minuts”, va incidir.“Tenim dos premisses” a l’hora de negociar una nova regulació: “Salvaguardar la vida de les persones i assegurar la continuïtat dels càmpings preexistents”. També va avançar que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre formarà part de la comissió per a la nova llei. La CHE ha analitzat una quarantena de plans de protecció de càmpings de Lleida i una desena no van passar l’anàlisi.