SEGRE

Homenatge a víctimes del nazisme al Pont de Suert, Vilaller i la Vall de Boí

Instal·laran pedres Stolpersteine després d’haver recuperat la memòria de cinc deportats

El Cerib va organitzar l’octubre de l’any passat al Pont de Suert unes jornades de Memòria Històrica. - AJUNTAMENT DEL PONT DE SUERT

El Cerib va organitzar l’octubre de l’any passat al Pont de Suert unes jornades de Memòria Històrica. - AJUNTAMENT DEL PONT DE SUERT

Marc Codinas

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Els tres municipis de l’Alta Ribagorça instal·laran pròximament les seues primeres pedres Stolpersteine, llambordes commemoratives dedicades a veïns que van ser víctimes del nazisme durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta iniciativa, que busca preservar la memòria històrica i retre homenatge als deportats, sorgeix del treball del Grup d’Investigació Memorial Democràtic Ribagorçà (Cerib), que des de l’octubre del 2023 ha recuperat la memòria de cinc deportats originaris de Vilaller, el Pont de Suert i la Vall de Boí (vegeu el desglossament).

El projecte va començar després de descobrir-se la història de Josep Juanati Guillen, nascut a Durro el 7 de març del 1915 i mort al camp de concentració de Mauthausen el 1944. Aquesta troballa va portar el grup a contactar amb l’historiador Josep Calvet, cap de projectes del Memorial Democràtic, que havia identificat un altre cas: el de Felicitat Gasa Nadal, nascuda al Pont de Suert el 25 de desembre del 1905. Gasa va ser deportada al camp de Ravensbrück, on va sobreviure i posteriorment es va unir a la resistència francesa. A partir d’aquestes històries, el Cerib va ampliar la seua investigació i han aconseguit localitzar un total de cinc víctimes.

Els ajuntaments de Vilaller i el Pont ja han aprovat les mocions necessàries per formalitzar la instal·lació de les Stolpersteine, mentre que la Vall de Boí preveu fer-ho pròximament. Aquestes pedres, dissenyades per l’artista alemany Gunter Demnig, es col·locaran davant de llocs significatius relacionats amb les víctimes com un gest simbòlic per recordar la seua història.

A més, el Cerib planeja impulsar la creació de cartells commemoratius que narrin les històries individuals de cadascun dels deportats. S’integraran a la Xarxa Espais de Memòria, una iniciativa que busca donar visibilitat a llocs històrics vinculats al conflicte i les seues conseqüències. Per a això, el grup preveu sol·licitar una subvenció que permeti materialitzar aquest projecte.

Membres del Cerib, provinents de professions i formacions diverses però units pel seu vincle amb el territori, van agrair el treball realitzat per Calvet durant aquesta investigació. “És fonamental recuperar aquestes històries per honrar els qui van patir la barbàrie del nazisme i perquè les generacions futures no oblidin el que va passar”, van assenyalar.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking