Peixos gat alliberats en una bassa per pescar obturen kms de tubs de reg a Vallfogona

“Mai no ens havia passat res semblant. Treies l’aspersor i tenies el peix al tub de l’aspersor. Havien passat per tota la canya”, explica Quim Gené, agricultor de Linyola, després d’una inusual avaria de la xarxa de reg de la seua finca de cereal de Vallfogona de Balaguer.

L’agricultor es va veure obligat fa unes setmanes a desmuntar i netejar una per una les canonades, els aspersors i les canyes que els connecten en una explotació de 26 hectàrees després d’haver quedat obturats per centenars d’exemplars de peix gat, una espècie invasora que ha colonitzat la bassa de la seua propietat que alimenta el sistema i la seua xarxa de distribució d’aigua.

El peix gat és una espècie invasora amb una varietat negra que arriba a assolir envergadures de 30 a 50 cm, mentre que els puntejats, de 25 a 70. Tots dos viuen en aigües lentes i embassades (els primers les prefereixen llimoses) i van començar a ser detectats a Catalunya fa 20 i 30 anys, respectivament.

Segons la recent Guia de la Pesca editada per la Generalitat, el peix gat negre es troba en regressió i només apareix “de manera esporàdica”, mentre que la població del puntejat és “dispersa i poc abundant”.

Tret d’en la bassa de Vallfogona, d’una hectàrea d’extensió, i on el seu propietari sospita que va ser introduït per pescadors aficionats. “Mai no els dic res, no els poso problemes”, explica Gené.

Tot apunta que els exemplars adults van posar i van fecundar els ous a les canonades, on van fer eclosió i van créixer els alevins. “Fa tres mesos el reg funcionava sense problemes, però fa dos setmanes, al posar-lo en marxa, vam veure que estava tot ple de peixos de vuit o deu centímetres. L’aigua els va arrossegar”, indica Gené.

L’episodi il·lustra el potencial nociu de les espècies aquàtiques invasores per a les xarxes hidràuliques, àmbit en el qual destaquen els crancs roig i de senyal, capaços de fer col·lapsar basses al minar-ne les parets, i mol·luscos com la fisa, la cloïssa asiàtica i el musclo zebra, que obturen les canonades. El peix gat afavoreix l’expansió d’aquest últim al devorar alevins de carpes, espècie que menja mol·lusc.

“Al principi pensava que eren silurs petits pels bigotets”

“Al principi, al veure els bigotis, pensàvem que eren silurs petits però es tracta d’exemplars de peix gat”, explica Quim Gené, l’agricultor de Linyola que s’ha vist obligat a netejar un a un els tubs, canyes i aspersors d’una finca de cereal de 26 hectàrees de Vallfogona de Balaguer després de quedar obturades al colonitzar-les aquest animal. El peix gat presenta similituds amb el silur, malgrat que aquest últim en té sis bigotis sensorials i el primer vuit, i diferències com la presència d’una aleta dorsal i una altra de pectoral al gaburro de la qual manca el gran depredador, que té una envergadura que sol ser fins a cinc vegades superior a l’assolir els 2,5 metres. Una altra coincidència és que els dos són considerats trofeus en zones com el delta del Danubi, i també la seua voracitat amb espècies com la carpa. “A les basses de reg sempre hi ha peixos. I de vegades va bé, perquè per exemple les carpes es mengen el musclo zebra i eviten que proliferi. El problema ara és que algú ha deixat anar un peix que no és autòcton i que es reprodueix a una velocitat enorme”, afegeix Gené. Fa tres anys va patir l’obturació d’un filtre, sense més conseqüències.