BIODIVERSITAT
Una ossa poliamorosa al Pirineu de Lleida: pareix 2 cadells després de prenyar-se simultàniament amb 2 mascles diferents
Primer cas documentat en 27 anys
Imatge d’arxiu d’una ossa amb cadells. - OFB
El Pirineu de Lleida ha estat escenari d’un estrany fenomen biològic que només s’havia documentat en una ocasió, i fa ja 27 anys, a la serralada: una femella d’os ha creat dos cadells engendrats per dos pares diferents després de gestar-los de manera simultània.
Aquest fenomen, inusual en els humans, entre què s’estima que es dona en el 8% dels naixements de bessons, poc habitual entre els ossos i més freqüent en espècies com gossos i gats, es denomina superfecundació.
Consisteix en la fecundació de dos (o més) òvuls generats per la femella en un mateix zel per dos (o més) mascles diferents. Sovint es confon amb la superfetació, encara més estranya al consistir en la fecundació d’un o més òvuls a un úter que ja acull un o més òvuls fecundats i procedents d’una ovulació anterior.
Fonts de la Generalitat van confirmar que el primer d’aquests fenòmens s’ha donat aquest any amb la femella identificada com a F073, que ha creat un cadell del mascle Esmolet i un altre del catalogat com a M071.
Aquest és el primer cas de superfecundació que es dona al Pirineu des de fa 27 anys, quan la femella Ziva, que va arribar prenyada d’Eslovènia per ser reintroduïda, va parir un cadell de Pyros i un altre d’un mascle eslovè la identificació del qual no consta. “Va ser un dels pocs casos documentats a Europa en aquella època”, van explicar fonts de la conselleria de Territori.
Els episodis de superfecundació entre els plantígrads tenen origen en la combinació de de dos factors. Un, la possibilitat que algunes osses alliberin més d’un òvul en un període de zel, té caràcter extraordinari. L’altre és de tipus conductual: les osses han adquirit, com a mecanisme de defensa per evitar la mort de les seues cries, l’hàbit de copular amb més d’un mascle en cada zel, una cosa que els serveix per reduir les possibilitats que un d’aquests, al considerar que no té vincles biològics amb els cadells, pugui matar-los per forçar la femella a anticipar un nou cicle reproductiu i de còpules. És un comportament habitual del mascle.
