Autònomes per la gràcia de Déu: només queden afiliats 50 religiosos a Lleida

“Som totes autònomes, com a tots els convents”, explica la germana Victoria Triviño, l’abadessa de les Clarisses establertes al convent de Santa Clara de Balaguer, el grup de vuit membres del qual s’ha vist incrementat des d’ahir amb l’ingrés com a novícia de Karen Vázquez, una jove guatemalenca de 19 anys.

La seua entrada, que la portarà a ser monja passats dos anys, afegirà un nou cotitzador al minvant epígraf que recull a la demarcació de Lleida els religiosos que cotitzen com a autònoms, que registrava al tancament del mes d’abril un total del 50 inscrits, amb un descens de cinc en relació amb el mateix mes de l’any passat, en el qual, al contrari, es donava un lleuger repunt d’un cotitzador més.

L’actualització de les dades, que el ministeri de Treball va començar a oferir desglossades per províncies fa uns mesos, permeten remuntar-se al gener del 2023, quan la xifra era de 54.

Llavors, les monges són treballadores per compte propi? No exactament, malgrat que tant elles com els monjos i els frares cotitzen com si ho fossin, en una de les solucions a la carta que, a la pràctica, permeten equiparar la seua tasca amb una activitat econòmica i accedir a les cobertures de la sanitat i la jubilació. També els permet disposar de NIF i emetre factures si comercialitzen algun producte.

Passa una cosa similar amb els capellans i els professionals d’altres religions, tot i que en aquest cas sí que disposen d’un CNAE (Codi Nacional d’Activitats Econòmiques), el 9491, que permet que els seus responsables, els bisbats en el cas de l’Església catòlica, es facin càrrec de les seues cotitzacions en una situació equiparable a la dels treballadors per compte d’altri. L’últim cens oficial de la Conferència Episcopal, amb dades del 2019, censava 277 sacerdots a la demarcació de Ponent: 119 a la diòcesi de Lleida, 77 a la de Solsona i 81 a la d’Urgell.

Tant en un cas com en l’altre, l’habitual és cotitzar per la quota mínima en el cas dels monjos/autònoms (198 euros, sobre una base salarial de 653), que sempre poden acollir-se els dos primers anys a la tarifa plana, i per l’SMI (404,68 l’empresari i 96,91 l’assalariat, sobre una base de 1.381).

“Fem vot de pobresa i s’administra la comunitat. Tenim abadessa, ecònoma i secretària, però ho administrem tot en comunitat”, assenyala la germana Victoria.

“De pobre no es passa. La nostra vida és molt senzilla i sòbria. Ni tan sols el convent no és nostre”, afegeix, sinó que és propietat del bisbat de Lleida.

“No sabem quina és l’edat de jubilació, això no ho portem”

“No coneixem l’edat de jubilació. Aquest tema no el portem nosaltres”, assenyala la germana Victoria Triviño, l’abadessa de les Clarisses de Balaguer, qui remarca que les integrants de la comunitat religiosa “som totes germanes i vivim com una família”. La més gran de les monges té 39 anys, mentre que la nova novícia, Karen, entra al grup amb 19. “Només jo dec superar l’edat de jubilació”, anota, mentre deixa clar que la seua ocupació no té caràcter econòmic.

Una altra cosa és que desenvolupin, o no, activitat. “Hem restaurat molt la casa”, destaca. “Hi havia 78 goteres en una part del sostre, i un nombre similar a l’altra. L’hem anat reparant. Hem treballat molt”, diu. “El problema el tenim ara al cor, perquè el 17 de desembre es va enfonsar una part del fals sostre i ara no podem estar allà perquè de tant en tant cau runa”, recorda. L’edifici, que data de l’any 1351, ha estat refundat en tres ocasions, l’última per l’actual comunitat el 2006.