El poble de Lleida que rehabilita el seu castell mil·lenari: "hi ha la possibilitat que es col·lapsi"
Emprèn la millora de la teulada mentre treballa en una rehabilitació integral
Els treballs de rehabilitació de la teulada del castell de l’Espluga Calba es prolongaran durant una mica més de dos mesos. - AJUNTAMENT DE L’ESPLUGA CALBA
“Estructuralment la teulada està bastant malmesa. No hi ha un risc de demolició imminent, però sí la possibilitat que es col·lapsi. I sense el sostre es perd tot l’edifici”, explica Lluís Amat, regidor de Promoció Econòmica i de Patrimoni de l’Espluga Calba. Aquest és el motiu pel qual l’ajuntament ha activat els treballs de rehabilitació de la teulada del Castell, un palau fortificat d’origen musulmà que data del segle XI i que ara acull esdeveniments culturals i festius de la localitat, a més d’estar obert a les visites turístiques.
L’edifici, que és el principal element del patrimoni històric de l’Espluga, va pertànyer més de quatre segles (del 1405 al 1836) a l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, que va establir-hi una encomanda des de la qual gestionaven cereal i oli per comerciar per la Mediterrània. Després d’unes dècades com a seu d’una comunitat de monges dominiques i d’utilitzar-se com a escola, va passar l’any 1963 a ser propietat municipal.
Tanmateix, les successives intervencions de consolidació, l’última del 2020, quan van ser restaurats diversos arcs i una sostrada interior, no han conjurat el risc d’ensorrament de l’edifici, l’aspecte exterior del qual data del segle XV.
Les proteccions de canyís seran substituïdes per lames de fusta. - AJUNTAMENT DE L’ESPLUGA CALBA
“Hi havia moltes goteres a la teulada, i en principi pensàvem que n’hi hauria prou amb retejar-lo i sanejar-lo, però ens vam assessorar amb un arquitecte i un arqueòleg que van recomanar la intervenció”, assenyala Amat.
L’arquitecte era Xavier Plana, professor de la UdL, i l’arqueòleg, Pere Izquierdo, nomenat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya el 2007 i que ha participat en excavacions com les de les coves del Cogul i el Molí de l’Espígol.
L’actuació, pressupostada en 160.000 euros i adjudicada a l’empresa Kojatec, que ja ha treballat en la restauració d’altres BCIL (Bé Cultural d’Interès Local), ha estat finançada en un 85% mitjançant una subvenció del departament de Cultura de la Generalitat. “No són obres menors”, anota el regidor, que manté la previsió que finalitzin en un termini d’entre dos mesos i dos mesos i mig.
La intervenció, que té el vistiplau de la Comissió de Cultura, contempla refer la teulada, de diversos segles d’antiguitat, “salvant com més bigues i més fusta original millor” i “respectant al màxim l’estructura”, i impermeabilitzar-ho. Serà impossible mantenir les proteccions de canyís que ara es troben a la part inferior, que seran substituïdes per lames (perfils decoratius de revestiment) de fusta, la qual cosa, de passada, reduirà el risc d’incendi. “No podrem salvar-ho”, lamenta l’edil.
L’ajuntament està pendent que Cultura resolgui una altra petició d’ajuda per “crear l’equip que redacti el pla director de la rehabilitació del castell i el pla d’usos”, amb un arqueòleg, un historiador, un arquitecte i un restaurador. “La intenció és deixar-ho al més semblant possible a l’original”, anota.
