La calor dispara la demanda d’aigua de reg amb els pantans encara al 90%

La intensa calor de les últimes quatre setmanes ha disparat la demanda d’aigua per al regadiu, totes les finques s’han posat a regar de cop, necessiten més aigua i la terra s’asseca abans, amb la qual cosa l’aigua avança lentament, assenyala Marc Miró, cap d’explotació del canal de Pinyana. En aquest cas, els pantans de la Noguera Ribagorçana (que subministra Pinyana, la meitat sud de l’Aragó i Catalunya i l’Algerri-Balaguer) estan al 85,32% de la capacitat, amb 930 hectòmetres cúbics d’aigua a finals d’un mes de juny (quan més elevat és el consum d’aigua). 

Aquesta xifra suposa un 22% més de reserves que en l’últim lustre, marcat per la forta sequera. El bon nivell dels pantans es deu a una primavera excepcionalment plujosa i al desglaç gradual, que ha permès aprofitar les reserves de neu al Pirineu fins fa tot just dos setmanes. Tanmateix, les aportacions d’aigua de la Ribagorçana van camí de situar-se en només la meitat de les històriques, fet que marca una perillosa tendència a la baixa en bona part vinculada al canvi climàtic.

Les dades del canal de Pinyana situen la previsió d’aportació del riu en uns 130 hectòmetres cúbics d’aigua davant els 260 de fa trenta anys, assenyala Miró, amb una clara línia descendent que confirma “el canvi climàtic km 0 de la conca de la Ribagorçana”, afirma.

Al riu Segre, les reserves són encara més grans i assoleixen el 94,5% de la capacitat total mentre que a la Pallaresa són del 91,6%, de manera que en el conjunt dels pantans de Lleida se situen en el 88,9%. Les aportacions del Segre des del començament de l’any hidrològic (1 d’octubre) sumen 745 hectòmetres cúbics, un 50% més que en l’últim lustre, però són inferiors a la mitjana històrica des del 1956, quan va començar el registre de dades a la seu de la comunitat de regants del canal d’Urgell, fins al juny (751 hectòmetres).

Xavier Díaz, director del canal, va assenyalar que l’objectiu a l’hora de planificar la campanya “sempre és tenir els embassaments al màxim possible a finals de juny”, si bé no sempre s’aconsegueix. Va afegir que el 2020 les xifres van ser similars a les d’ara. 

La demanda de reg en aquesta zona és elevada i ara se centra en els fruiters, ja que “s’ha plantat molt cereal d’hivern però no hi ha segones collites”. A l’octubre, el novembre, el març i l’abril les aportacions d’aigua del Segre van ser superiors a la mitjana i en conjunt se situen, a tres mesos d’acabar l’any hidrològic, per sobre de la mitjana de 10 i 25 anys.

n La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre ha rebut finalment 85 al·legacions als documents inicials del Pla Hidrològic, la majoria, contràries a les retallades de les dotacions d’aigua per a les comunitats de regants. Diverses comunitats consultades ahir van concretar que han tramitat al·legacions de forma conjunta amb la federació de regants de la conca (Ferebro) i altres de particulars. El canal d’Urgell, per exemple, va reclamar incorporar l’harmonització del Segre i la Noguera Pallaresa.