El Pirineu ja acull cent ossos després de vora tres dècades de reintroduccions per recuperar-lo

El Pirineu ja acull almenys cent ossos. En els últims mesos s’han albirat quatre nous cadells d’os, que s’afegeixen als 96 confirmats la primavera passada. És el resultat de 29 anys de creixement sostingut de la població des que el Govern francès va iniciar el 1996 la reintroducció d’exemplars procedents d’Eslovènia per recuperar aquesta espècie, abocada a la desaparició a la serralada fa tres dècades.

Tres dels nous ossos s’han detectat a França, en àrees limítrofes amb el Pirineu lleidatà. Una ossa amb dos cries va ser albirada a Seix el 13 de juny, i una altra femella amb un cadell d’os va ser vista a Coflens el 22 de juny, segons dades de l’Oficina francesa de la biodiversitat. A aquests nous exemplars se n’afegeix almenys un altre a Aragó, amb un cadell de l’ossa Claverina.

El progressiu augment de la població ha anat acompanyada d’una creixent dispersió. Els exemplars reintroduïts a França en la dècada dels 90 i els seus primers descendents van freqüentar inicialment la Val d’Aran. Tres dècades després, la seua presència s’ha estès al Pallars Sobirà i cada vegada és més freqüent en zones del Jussà i la Ribagorça. Cinc exemplars recorren amb regularitat Andorra, on la seua presència era esporàdica anys enrere.

Juntament amb la recuperació de l’os, el Pirineu ha vist amb l’inici del segle el retorn del llop després de dècades d’extinció a la serralada. Es tracta d’una desena d’exemplars solitaris arribats dels Alps italians amb només una femella entre ells, la qual cosa ha evitat que constitueixin una colònia. En els últims anys s’han albirat a Aran, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà. El retorn d’aquests grans depredadors ha reactivat en l’última dècada el moviment d’oposició protagonitzat per ramaders i ajuntaments de les comarques de muntanya.

Ressorgir de l’oposició i una causa oberta per un os enverinat

La reintroducció de l’os Goiat a les Valls d’Àneu el 2016 va ser un punt d’inflexió en el ressorgir del moviment contrari a l’os al Pirineu de Lleida. La voracitat d’aquest exemplar, considerat ja mort, i la d’un altre exemplar jove, el Cachou, es van traduir en nombroses predacions a ramats i van revifar una oposició liderada per ramaders i ajuntaments pirinencs que fins aleshores havia decaigut fins a vorejar la desaparició. Aquest rebuig es va veure reforçat per la creixent presència del llop a la serralada. L’abril del 2020, Cachou va ser trobat mort a Les i anàlisis posteriors van concloure que havia estat enverinat amb anticongelant. La causa judicial espera judici. 

Recuperació amb càrrec al programa Life, que la UE vol eliminar

Entre els anys 1996 i 2018 s’han portat a terme onze reintroduccions d’ossos d’origen eslovè al Pirineu. Gairebé totes corresponen a França, amb tres exemplars entre 1996 i 1997 (Giva, Piros i Melba), uns altres cinc el 2006 (Palouma, Hvala, Bambou, Sarousse i Franska) i dos més el 2018 (Sorita i Claverina). El 2016, la Generalitat va alliberar a les Valls d’Àneu l’os Goiat, l’únic reintroduït a Catalunya. Totes aquestes operacions es van finançar amb fons del programa Life de la UE. Aquestes línies d’ajuts per a la preservació de la biodiversitat han pagat també el seguiment d’exemplars i mesures de suport a la ramaderia per evitar predacions a ramats. Ara la Comissió Europea planteja suprimir-lo juntament amb el programa Leader, segons es desprèn dels primers esborranys del pressupost comunitari. Això suposaria pèrdues milionàries per a Lleida, que actualment rep uns 14 milions anuals del Leader i participa en set projectes Life que sumen 50 milions.