CONSTRUCCIÓ
Cinc pobles de Lleida no han construït cap habitatge en més de 30 anys
Entre 2009 i 2024 es van impulsar a la demarcació 8.825 projectes, una desena part que els 16 anys previs a la bombolla. Lleida concentra el gruix d’obra nova i a Naut Aran es dispara després de la crisi
El desmuntatge al juliol d’una grua al centre de la Pobla de Segur d’una promoció fallida el 2007. - LA POBLA DE SEGUR
Cinc municipis lleidatans no han construït cap habitatge en més de trenta anys. Es tracta d’Abella de la Conca, Biosca, Cabanabona, Lladurs i les Oluges, segons dades del departament d’Habitatge de la Generalitat, elaborats a partir dels visats de col·legis d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers de l’edificació. S’hi afegeixen 32 municipis on amb prou feines s’han concedit llicències per a entre un i cinc habitatges.
Aquestes xifres il·lustren fins a quin punt l’esclat de la bombolla immobiliària va canviar el panorama de la construcció. Entre 1993 i 2008, un període de 16 anys, a la demarcació es van iniciar 88.862 habitatges, mentre que en els següents setze anys –del 2009 al 2024– la xifra es va desplomar fins a les 8.825, un descens de pràcticament el 90%.
La construcció va tocar fons el 2013, quan només es van iniciar 202 habitatges a tota la província, menys d’una per municipi de Lleida. Res a veure amb el 2006, l’any rècord just abans de la crisi, quan es van començar 13.864 projectes.
La frenada va ser abrupta, ja que el 2008, dos anys després del màxim històric, únicament hi va haver 3.337 nous projectes, quatre vegades menys que el 2006. El contrast és encara més evident si es compara la xifra rècord de pisos acabats el 2007 (6.879) amb la forta caiguda del 2009, quan només se’n van completar 3.130.
El boom immobiliari també va deixar una línia de projectes inacabats. El tancament de nombroses promotores va ser un dels símbols del col·lapse del sector, que van deixar esquelets d’edificis sense acabar en gran part del territori. Així les coses, alguns projectes sí que van continuar avançant, ja que des del 2009 fins a l’any passat s’han acabat més habitatges dels que s’han començat, amb 15.848 davant de 8.825.
Malgrat aquest retrocés, una vintena de municipis ha superat els mil habitatges iniciats en el període analitzat, entre aquests, totes les capitals de comarca tret de Sort, al Sobirà, i la Vall de Boí, a l’Alta Ribagorça.
Lleida capital lidera el rànquing, amb 25.469 llicències d’obra. El segueixen Tàrrega (4.765), Mollerussa (3.847), Balaguer (3.815) i Alcarràs (3.563).
En l’etapa posterior a la crisi, entre 2009 i 2024, Lleida torna a encapçalar l’estadística amb 3.312 habitatges, seguida de Naut Aran, amb 436, un municipi que reflecteix el dinamisme turístic del Pirineu.
Sense gairebé llicències en 32 municipis
Als cinc municipis que no han construït cap habitatge en més de tres dècades se n’hi afegeixen 32 on amb prou feines s’han concedit llicències a entre un i cinc nous projectes.
La construcció va tocar fons l’any 2013
La frenada de nous projectes va ser abrupta l’any 2008, quan es van iniciar una quarta part dels projectes que el 2006. Així les coses, el sector de la construcció va tocar fons el 2013, quan només es van demanar 202 llicències.
Més acabats que començats des del 2009
Malgrat que moltes promotores van fer fallida, molts projectes van continuar avançant i entre 2009 i 2024 s’han acabat més habitatges dels que s’han començat.
Més de mil vivendes en deu capitals de comarca
D’altra banda, una vintena de municipis ha superat les mil llicències entre 1993 i 2008. Entre aquestes, totes les capitals de comarca a excepció de Sort i la Vall de Boí.
