Lluís Bellas, antropòleg: «Duran i Sanpere volia democratitzar el coneixement»

Qui era Duran i Sanpere?

Agustí Duran i Sanpere va dissenyar, no tan sols com s’havia d’investigar, sinó els serveis d’arxivística, museologia, conservació... Tota una política cultural per atansar a la ciutadania la història del nostre país.

Va nàixer a finals del segle XIX a Cervera. El seu pare era el líder del partit liberal de Cervera, amb idees progressistes, però dins de l’òrbita de la burgesia local. Amb Frederic Gómez Gabernet, es van interessar a descobrir la història de Cervera, en ple noucentisme, el catalanisme cultural i polític.

I va anar a estudiar a Barcelona.

Va anar a estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona, però el 1910 el van obligar a estudiar Dret a Madrid. El 1912 hi ha un conflicte a la Paeria amb mossèn Pinós i surt en defensa del rector, que estava salvant els documents de la història de Cervera. I llavors els nomenen, a ell i a Frederic Gómez, com a arxivers municipals.

El 1914 va guanyar un concurs de l’Institut d’Estudis Catalans que premiava les millors experiències de Catalunya en arxius i museus. Juntament amb Bosch Gimpera funden el servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans i posteriorment el van elegir com a arxiver de Barcelona.

Com es planteja aquesta triple exposició?

Inaugurem tres exposicions a l’arxiu, la biblioteca i el museu comarcal, perquè va ser ell qui va crear aquestes institucions. Les va agrupar sota un concepte que ja no existeix, el Centre Comarcal de Cultura de Cervera. Volia preservar tot el coneixement, recollir-lo en una institució i fer-lo públic, democratitzar-lo per a tota la població. També ho va fer a Barcelona, on va crear l’Institut Municipal d’Història de Barcelona.

En aquell moment aquesta concepció integral devia ser moderna.

I ho continua sent. En els últims cinquanta anys s’ha anat separant, diluint i atomitzant. I ara s’està reprenent aquesta política cultural.

La inauguració va arrancar a la Universitat.

La inauguració la plantegem en un format de festa. Sense Duran i Sanpere, no tindríem Universitat. Al final de la guerra l’edifici va quedar destruït pels bombardejos i va mobilitzar tots els recursos d’on va poder per reconstruir-la, de la mà del rector de la Universitat de Barcelona, Antoni Tarroja, per això l’institut porta el seu nom.

Avui tenim l’edifici per a ús de la ciutadania, amb les institucions com la UNED, el dipòsit d’arxius, l’arxiu comarcal i la biblioteca.

Què trobem a l’arxiu?

A l’arxiu tenim el fons personal de Duran i Sanpere, de la família i de la seua trajectòria professional i hem fet una selecció.

Va ser el primer arxiu comarcal de Catalunya. El conseller de Cultura li va encarregar que fes el Pla d’Arxius de Catalunya i com a prova pilot la Generalitat en època republicana va finançar aquest arxiu comarcal amb un primer tècnic que va ser Federic Gómez Gabernet.

I a la biblioteca?

Va ser la primera biblioteca popular que va finançar la Generalitat el 1934 i volíem homenatjar la primera bibliotecària, Mercè Masvidal.

Al seu dietari explica la fundació, els anys de postguerra i el franquisme. I s’ha fet una selecció de llibres de préstec escrits per Duran i Sanpere, estudis de la seua obra, la seua família, la Casa Duran i l’obra d’Eulàlia Duran, que ha continuat el llegat del seu pare, com a historiadora.

I de la biblioteca al Museu.

Sí, amb els Geganters de Cervera, que també estan relacionats amb Duran i Sanpere. Quan van crear l’arxiu municipal buscaven documentació per totes les cases de Cervera. En una rua de Corpus va veure que el Gegant Rei portava un pergamí a la mà, va fer parar la rua i va descobrir que era un pergamí de l’època dels reis catòlics que donava un dels privilegis de la ciutat de Cervera. Va ser un dels primers documents que van entrar a l’arxiu.

Al Museu, els alumnes del conservatori van interpretar els goigs que li van escriure els treballadors de l’Arxiu Històric de Barcelona quan es va jubilar el 1957.

L’exposició del Museu és la que serà itinerant.

Sí, es podrà veure a Cervera fins al 6 de gener. Volíem explicar qui era, quines aportacions havia fet i quin llegat ens queda. Aquests tres àmbits estan acompanyats de cites de la seua filla, Eulàlia Duran, que resumeixen la seua trajectòria. Era una persona dinàmica, activa i quan s’havia de construir el país després de la guerra, allà estava.

Ha estat prou reconegut?

Sí, estem davant d’una institució a la mateixa altura que Pompeu Fabra o Vicens Vives. Duran i Sanpere va ordenar el patrimoni i l’organització dels serveis. Al no tenir carnet de partit, va ser criticat pels dos costats, pels catalanistes més puristes i pels franquistes, i per això va quedar en un segon pla. Va morir amb la caiguda de la dictadura, però les seues idees van continuar amb Max Chaner, el primer conseller de Cultura que es va casar amb Eulàlia Duran. Se’l coneix molt per la seua tasca durant la guerra per salvar els arxius i el patrimoni. I amb aquesta exposició volem reequilibrar i explicar totes les seues facetes com a museòleg, etnòleg o en la cultura popular. També va ser membre de moltes associacions, ell parteix de les entitats culturals, del poble, i mai es va oblidar de Cervera.

Quin vincle té amb Duran?

Aquesta setmana presento la meua tesi doctoral sobre com els museus treballen la cultura popular des d’una perspectiva històrica. I Duran i Sanpere té molt a veure en la història dels museus. Soc de Cervera, vaig fer pràctiques a la Casa Duran i sempre he estat molt lligat a l’arxiu i la biblioteca.

Feia temps que treballaven en el projecte?

Sí, va ser un encàrrec del Museu de Cervera. La directora, Mireia Pedro, ha coordinat el projecte. I ha estat un gran treball d’equip amb l’arxiu, la biblioteca i la dissenyadora Anna Domenjó.