PAISATGE
La Segarra comença a rebrotar després dels incendis d’aquest estiu
L’Espitllera organitza una ruta per analitzar l’impacte dels focs al territori

Ramon Vallejo, expert en la restauració de zones afectades per incendis, ahir a Granyanella. - C. MARSIÑACH
Més d’una trentena de persones van participar ahir en una sortida per donar a conèixer l’impacte dels incendis de la Segarra organitzada per L’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (EFES). El recorregut va estar guiat per Ramon Vallejo, doctor en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona i expert en restauració de zones afectades per incendis. La ruta va arrancar a Granyanella on l’incendi de Granyena del 21 de juny va afectar 494 hectàrees. Posteriorment, es van traslladar a la zona de Cabanabona i Coscó, danyades per l’incendi de Torrefeta i Florejacs que l’1 de juliol va arrasar més de 5.400 hectàrees.
Vallejo va explicar que malgrat que sigui paradoxal, “el paisatge cremat, en forma de mosaic forestal i agrícola, és l’ideal per a la prevenció d’incendis, però no vol dir que no es pugui cremar, sempre hi ha risc” i va assenyalar que la seua propagació es va produir a través dels camps de cereals. Després de quatre mesos, els petits arbustos i arbres han començat a rebrotar. Quan l’incendi no és d’elevada intensitat, com en el cas de Granyanella, les cendres resulten fertilitzants per al sòl. La majoria d’arbres com els roures i alzines van sobreviure, en alguns es va cremar la copa, les branques i les fulles, però el foc només va afectar l’escorça externa. Segons l’expert, després d’un incendi és important evitar l’erosió del sòl, però en el cas de Granyanella, no hi ha risc elevat d’erosió. En aquest sentit, va manifestar que la majoria de boscos es regeneren sols i va concloure que s’haurien de centrar els esforços a protegir els nuclis habitats i que les persones del territori coneguin bé els mecanismes de prevenció i com actuar davant d’un incendi.