Una veïna de Cervera porta un any i mig esperant cobrar la pensió de viudetat: “És una vergonya”

Manuela Regueiro, una veïna de Cervera de 84 anys, es va quedar viuda el 19 de març del 2024. Des d’aleshores no ha cobrat la pensió de viudetat perquè la tramitació està encallada entre la Seguretat Social i el Registre Civil. Ahir la seua filla, Imma Closa, ho va denunciar a Rac1. “És una sensació d’impotència total. Ningú fa res per ajudar-te”, va assegurar després a SEGRE.

La Manuela, de la Corunya, va conèixer el seu marit, Ramon, originari de Bellmunt, a Suïssa, i es van casar el 1965. El seu primer fill va nàixer allà i el 1967 es van traslladar a Cervera, on van nàixer els seus altres dos fills. La Manuela es guanyava la vida netejant a cases, però mai va estar assegurada i no cobra cap pensió de jubilació. Des que fa un any i mig va enviduar, no té cap ingrés: “Com pot ser? Com ha de viure? És una vergonya”, va assenyalar la seua filla, indignada, en declaracions a aquest diari.

Al principi, des de la companyia d’assegurances Ocaso els van ajudar a tramitar la pensió de viudetat, un tràmit que pot tardar entre tres i quatre mesos. L’agost del 2024 la família va contactar amb l’oficina de la Seguretat Social de Tàrrega, en què els van dir que la tramitació estava aturada perquè faltava el certificat de matrimoni de la seua mare. “Si no arribem a preguntar, no ens avisen”, lamenta l’Imma.

Per agilitzar els tràmits i demostrar que estaven casats, van optar per sol·licitar el llibre de família a Suïssa, un tràmit que van poder realitzar online en tan sols tres dies. “Però a la Seguretat Social ens van dir que no valia, que necessitaven el certificat de matrimoni, que s’havia de sol·licitar al Registre Civil”, explica l’Imma. 

Al Registre de Cervera els van comunicar que aquest tràmit l’havien de fer a Madrid i que tardaria tres o quatre mesos. Des del desembre del 2024 la família ha interposat fins a tres queixes. La setmana passada van aconseguir contactar amb el Registre Civil de Madrid per telèfon. Els van dir que aquest tràmit es pot resoldre en deu minuts, però hi ha altres expedients al davant. “És d’una impotència terrible”, afirma l’Imma.

Davant de tot plegat, la Manuela també assegura sentir-se molt impotent: “Depenc totalment dels meus fills (...) Si no fos per ells, què faria? Em donen menjar, m’ajuden a pagar la llum, l’aigua, tot.” Va recordar que el seu marit havia treballat molt durant tota la vida i “tinc dret a la pensió de viudetat”, va reivindicar.

Sense cap mena d’ajut

Feia més de 50 anys que el matrimoni estava empadronat a Cervera. Per aquesta raó van demanar ajuda a la Paeria, on els van derivar al consell comarcal: “Al consell ens van dir que es vengués la casa o que podíem anar a Càritas si ho necessitàvem, però no és això. Si es ven la casa, on ha de viure? No t’ajuda ningú”, lamenta l’Imma.

Des del consell van dir ahir a SEGRE que estudiaran com ha anat aquest cas per donar resposta i ajudar la família en l’agilitació dels tràmits en la mesura possible.

Per la seua banda, l’alcalde, Jan Pomés, va explicar que farà tot el que estigui a les seues mans per resoldre el cas. Davant de la desesperació, la família també van denunciar-ho davant dels Mossos, que els van dir que no podien fer res. “Jo ja no sé què fer. No podem aguantar més així”, conclou l’Imma.