La revisió de la frontera realitzada per l'Exèrcit de Terra entre Espanya i Andorra detecta 7 punts en disputa

La revisió de la frontera entre Andorra i Espanya està a punt de concloure després de dècades de divergències cartogràfiques i diversos anys de treball tècnic. Les delegacions d'ambdós països han identificat set punts en disputa que hauran de resoldre's en el marc d'una comissió mixta, la reunió de la qual està prevista per a la primavera del 2026 a Madrid. Els treballs de delimitació, desenvolupats en tres campanyes des del 2023, tenen l'objectiu de determinar amb precisió el traçat d'una línia fronterera establerta originalment el 1856.

El ministre portaveu andorrà, Guillem Casal, ha confirmat recentment que la fase tècnica està pràcticament tancada i es preveu completar-la abans que finalitzi el 2025, segons va publicar el Diari d'Andorra. Un cop conclosa aquesta etapa, tota la documentació i les conclusions es traslladaran a la comissió mixta, que haurà de negociar i decidir el recorregut definitiu. El debat sobre aquesta frontera es va revifar el 2008 arran de la construcció de dues basses d'aigua per produir neu artificial, un conflicte que el jutjat de la Seu no va aconseguir resoldre.

L'Exèrcit de Terra i els seus mètodes de precisió

L'Exèrcit de Terra espanyol ha revisat meticulosament la línia fronterera sud d'Andorra per supervisar i geolocalitzar-ne el traçat. En aquests treballs han participat membres del Centre Geogràfic de l'Exèrcit (Ceget) i de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN), utilitzant tècniques modernes amb errors de precisió inferiors a cinc centímetres. L'objectiu ha estat actualitzar el recorregut d'una frontera que es va establir paral·lelament a la delimitació entre Espanya i França mitjançant el Tractat de Baiona del 1856.

Creus i fites històriques al Pirineu

Durant les jornades de treball al Pirineu, els especialistes han anat documentant els senyals que ressenyava l'acta formalitzada fa més d'un segle i mig. A més dels límits naturals marcats pels cursos del Runer i del Valira, les fites frontereres són majoritàriament creus amb aspes d'uns centímetres de longitud tallades en pedra. 

Algunes d'aquestes marques havien quedat ocultes pel creixement de la molsa, especialment a les zones d'obaga i de poc trànsit, fet que va obligar els topògrafs a recórrer a la vara castellana, una antiga mesura de 83,59 centímetres utilitzada en l'acta original per mesurar la distància entre les fites.

El conflicte del parc solar i les febleses de la delimitació

El conflicte fronterer obert fa quatre anys amb el parc fotovoltaic del Planell de la Tossa va evidenciar les febleses de la delimitació territorial. Aquest projecte, situat a la parròquia andorrana de la Massana, ocupava 50 metres quadrats de sòl d'Os de Civís, al municipi de les Valls de Valira. 

La situació va posar de manifest la necessitat d'aclarir una frontera fixada inicialment en una donació del Comte d'Urgell de l'any 1007 i que no va ser formalitzada fins al 1856. Aquest molló sempre va incloure terrenys d'ús comú, anomenats "de patzeria o empriu", com la Font de la Rabassa, que ara hauran de ser assignats definitivament a un dels dos països.