219 municipis lleidatans han de revisar la seguretat de la xarxa d’aigua de boca
Tenen tretze mesos per trobar riscos a les preses, sequera i contaminació inclosos
Prop d’un centenar de municipis es troben en zones de proveïment de nivell alt d’exigència de vigilància. - MAGDALENA ALTISENT
Els operadors del servei d’aigua de boca de 219 dels 231 municipis de Lleida tenen tretze mesos per revisar la seguretat de les captacions en rius, canals o pous des de les quals es proveeixen les seues xarxes de subministrament per establir mesures de correcció i de mitigació d’aquests riscos, entre els quals s’inclouen la sequera i la contaminació.
Un total de 219 municipis (de 231) de la demarcació de Lleida tenen tot just tretze mesos, fins al 2 de gener del 2027, per realitzar una exhaustiva “avaluació i gestió del risc” de les seues zones de captació d’aigua, segons recull l’ETI (Esquema de Temes Importants) del nou Pla Hidrològic de l’Ebre que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre va treure a consulta pública el 28 de novembre.
L’elaboració de l’informe, obligatori per a les zones de captació i proveïment que subministrin aigua de boca a més de 50 persones, és responsabilitat de l’operador que gestioni aquesta xarxa, que sol ser el mateix ajuntament, una mancomunitat d’aquest o una empresa privada mitjançant una contracta.
Aquests informes han d’incloure una “caracterització de les zones de captació”, amb la localització dels punts d’extracció i dels perímetres de protecció quan existeixin, i la “detecció de perills i esdeveniments perillosos” en aquestes àrees, “inclosos els derivats potencialment del canvi climàtic”.
Aquest punt és clau, ja que la CHE inclou entre aquests la menor capacitat de les masses d’aigua per a la dilució de contaminants per les sequeres, més freqüència de l’arrossegament d’aquestes substàncies cap a embassaments i aqüífers per l’augment de la torrencialitat de la pluja i, també, la “proliferació d’algues tòxiques, cianobacteris i patògens emergents” per l’augment de les temperatures.
A partir d’aquesta avaluació “s’hauran d’adoptar les mesures preventives i d’atenuació” davant d’aquests riscos i impactes, afegeix el document, que estableix dos nivells d’exigència.
En l’estàndard se situen 98 municipis les xarxes dels quals proveeixen entre 50 i 500 habitants, mentre que el superior n’inclou 121 que superen aquest llindar o mouen més de 100.000 litres d’aigua al dia, per als quals se sumarà l’obligació de portar a terme un “control adequat” “dels paràmetres, substàncies o contaminants” que indicarà la CHE. Aquests informes han de ser renovats cada sis anys o “quan sigui necessari” en funció dels criteris que vagi establint la normativa sobre l’aigua deboca.
Revisió generalitzada de les fugues i un termini extra per a les concessions
Els operadors de les xarxes de proveïment que atenen més de 500 habitants, que a la demarcació de Lleida inclouen 121 municipis, “estan obligats a fer una avaluació del nivell de fugues estructurals i a prendre mesures preventives i correctores per minimitzar-les”, assenyala l’ETI (Esquema de Temes Importants) del nou PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre), en el qual s’inclourà aquesta informació. “És necessari integrar aquestes mesures a la planificació hidrològica i tenir-les en compte als balanços de recursos i demandes”, indica. Paral·lelament, les 43 zones de proveïment lleidatanes de més de 10.000 habitants han de fer una avaluació més detallada de les fugues al seu sistema.
Després de la primera revisió, referida a l’any 2024, els operadors de les xarxes d’aigua de l’aixeta hauran “de repetir cada dos anys les avaluacions detallades i cada quatre les bàsiques”. El Miteco (ministeri per a la Transició Ecològica) hauria d’haver publicat l’1 de desembre l’Informe sobre Fugues Estructurals amb l’avaluació dels nivells de pèrdues, el potencial de millora i el catàleg de mesures correctores recomanades per pal·liar la desaparició de cabals entre les estacions de potabilització i les aixetes dels usuaris. Aquest document ha de ser enviat a principis d’any a la Comissió Europea perquè elabori el document que ha d’establir “un llindar màxim de fugues que els titulars de les infraestructures afectades hauran de complir mitjançant l’aplicació d’un pla d’acció adequat” abans que acabi l’any 2029. D’altra banda, la CHE manté fins al 20 de setembre del 2026 per als municipis de menys de 20.000 habitants que “venen prestant el servei de proveïment” sense disposar de concessió administrativa la possibilitat d’“acollir-se al procediment simplificat de caràcter excepcional” per obtenir-la.
