Oliveres de mar i muntanya: Un oleïcultor pallarès conrea a gairebé mil metres d’altitud un jardí amb 45 varietats

La singularitat en aquest cas és que hem plantat les oliveres a gairebé mil metres d’altura, concretament en una finca a 980, i superant amb escreix l’altura màxima a la qual se solen plantar al Pallars, on no se solen superar els 750 o els 800”, explica Ivan Caelles, oleïcultor de Sant Martí de Barcedana (Gavet de la Conca) que fa uns anys va agafar el negoci familiar i que, entre altres productes, fabrica Neven The Green Beer, la primera cervesa del món elaborada amb extracte d’oliva.

Aquesta no és, en realitat, l’única singularitat de la plantació. Tret que no es consideri peculiar que inclogui plantes de fins a quaranta-cinc varietats d’olivera i que algunes d’aquestes procedeixin de zones costaneres del Mediterrani i sovint creixin a nivell del mar o poca altitud més.

Passa amb la italiana Frontoio, autòctona de la Toscana; amb la grega Koroneiki, l’hàbitat natural de la qual s’estén per la península del Peloponès i l’illa de Creta, o amb la francesa Aglandiu, habitual als camps de la Provença i de Llenguadoc-Rosselló. Aquests arbres conviuen amb altres que se solen conrear a més altitud però també en àrees costaneres, com l’Empeltre, baixaragonesa i també balear; l’Alorenya malaguenya, de la vall del Guadalhorce, o la Lechín de Granada, d’aquesta província, Almeria i Múrcia. I, igualment, amb tres de les varietats pallareses prèmium com cua de cirera, llargueta i negral.

L’experiència, iniciada l’abril de l’any passat amb la plantació dels arbres autòctons de les seues zones de residència aportats pels participants en el congrés que Olearum va celebrar al Jussà, és una altra de les que situen aquesta comarca, i també el Sobirà i l’Alta Ribagorça, com a nuclis informals d’exploració de l’adaptació de les activitats agroalimentàries al canvi climàtic, un fenomen que ja provoca migracions de la fructicultura del pla a zones de més altitud.

A les anteriors se’ls afegeix una altra singularitat directament relacionada amb la pluviometria: la plantació “està feta amb la tècnica keyline per aprofitar el màxim d’aigua de pluja i evitar l’erosió del sòl”, assenyala Caelles.

Aquest model, importat d’Austràlia, es basa en clots oberts amb subenrajolador, unes eines que obren canals subterranis i permeten treballar a la superfície, que segueixen els revolts de nivell del terreny i redueixen el pendent a menys de l’1%. Aquest traçat, en aquest cas dissenyat amb ortofotos i làser, facilita la captura de l’aigua al clot interior, que actua com a dipòsit.

“Hem de veure la resposta dels arbres”, que passen el seu primer hivern al Pirineu, anota l’oleïcultor, que espera expectant l’arribada de la primavera. Als voltants hi ha el castell de Sant Gervàs, que domina la Vall de Barcedana des de fa mil anys.