Josep Castellà Gené, escritor y cronista: «Muchos me cuentan historias»

És el col·laborador més veterà de ‘Nova Tàrrega’ del Grup SEGRE. Va començar a escriure el 1965 i el 2009 va agafar el relleu del seu pare amb una secció fixa setmanal. Des d’aleshores ha publicat gairebé 800 articles. Fa un any va veure la llum el seu primer llibre i dissabte va presentar el segon, ‘100 cròniques de Tàrrega’. Com va sorgir?

El primer projecte, que havia d’incloure uns 125 articles, vam començar a idear-lo amb l’aleshores director dels museus de Tàrrega, Jaume Espinagosa, i amb la dissenyadora i editora Maria Alba Minguell. Quan ja teníem el llibre pràcticament acabat, l’ajuntament em va comunicar que Espinagosa estava de baixa i, poc després, es va jubilar. El tècnic de Cultura Xavier García, que va morir de forma tràgica, va assumir el projecte en la Col·lecció Natan. Aquest llibre finalment va incloure només 38 articles i es va esgotar ràpidament. Moltes persones em demanaven exemplars. Això em va animar a recuperar el projecte inicial, que sempre m’havia fet molta il·lusió i que havia quedat una mica frustrat. Aquest segon volum és autoeditat.

Com va ser la selecció d’articles?

No va ser difícil, ja que Jaume Espinagosa havia fet una primera selecció per al primer projecte. El llibre s’estructura per temàtiques –història, comunicacions, tradicions, personatges, religió i cultura– i aborda temes molt diversos: la primera màquina de batre fabricada a Tàrrega el 1933, l’antiga caserna de cavalleria, l’estació de bombatge d’aigua, l’arribada de la televisió el 1959, la recuperació dels Armats, les festes de Sant Cristòfol, figures com Enric Coma, Carles Perelló o Sant Pere Claver, o aspectes com el rellotge del campanar, les obres del cimbori, els frescos del presbiteri o el centenari de l’Orfeó, entre altres. Molts d’aquests temes potser no es coneixerien si no en deixéssim constància escrita. Alguns pensen que escric molt sobre religió, però la història de Tàrrega està profundament lligada a la de l’església. També tracto aspectes quotidians i locals que formen part de la nostra memòria col·lectiva. És un llibre 100% targarí: textos meus sobre temes locals, edició de Maria Alba Minguell, impressió a Anfisa, fotografies de Josep Maria Martí Carnicer i distribució a càrrec de la llibreria Sauret. Té 375 pàgines i costa 20 euros, amb una tirada de 200 exemplars.

No li costa trobar temes per explicar cada setmana?

Una cosa em porta a l’altra, i ja són molts els que venen a explicar-me històries o proposar temes. Al principi tenia por que algun dia no tingués res a explicar, però ha estat al contrari. No faig poesia ni literatura; faig cròniques. Quan poso dades, sé que no puc equivocar-me i he de corroborar-ho tot. Ara mateix tinc vuit o nou textos en cartera.