EMPRENEDORIA
El programa Terra d’Oportunitats de CaixaBank, per impulsar l'emprenedoria als pobles, facilita més de cent negocis
El programa de CaixaBank busca crear ocupació en zones rurals amb risc de despoblament || Marta Capdevila reobre Cal Bosch i recupera la tradició d’elaborats carnis de Belianes

La mandonguera rep l’ajuda puntual de la seua mare durant algunes fases de l’elaboració d’embotit com la neteja de la tripa. - E.B.D.
Es tracta d’intentar impulsar l’emprenedoria rural, fomentar la creació d’ocupació i contribuir a fixar població en zones amb risc de despoblació”, expliquen fonts de CaixaBank sobre el programa Terra d’Oportunitats, que en el seu primer lustre de funcionament han donat suport formatiu i assessorament a 125 emprenedors de pobles de Lleida.
El programa, que inclou convenis amb Grups de Desenvolupament Rural i entitats del territori que “aporten coneixement local i xarxa d’acompanyament” per a aquests emprenedors que aixequen persianes al món rural i que permeten “detectar projectes amb potencial”, ha destinat ajuts de 1.000 a 5.000 euros a vint emprenedors.
Marta Capdevila, de Belianes, va combinar aquesta ruta i la del Tiquet Local en la reobertura d’Embotits Cal Bosch, l’establiment que manté la tradició d’elaborats carnis de la localitat, un sector en el qual fa uns anys operaven quatre establiments.

Marta Capdevila, de Belianes, ara treballa a la carnisseria - NÚRIA BOLEDA MAS
El seu va reobrir el novembre del 2024, quan la Marta va deixar el seu lloc a la biblioteca municipal. “Després de deu anys, quan era el moment d’estabilitzar la plaça i ser fixa, vaig decidir tornar al negoci familiar”, tancat des del 2018, explica.
Integradora social de formació, no s’havia dedicat mai a la carnisseria. “Feia mondongo una vegada o dos a l’any, per a la família i per aprendre, malgrat que amb el meu germà teníem clar que la tradició de l’embotit no es podia perdre”, explica. Tanmateix, anota, “a casa ens havien inculcat allò de la cultura de l’esforç, que havíem d’estudiar i marxar”, recorda. En el seu cas, el periple va incloure dotze anys a Veneçuela i, a la tornada, els deu de bibliotecària. Quinze mesos després d’obrir, “del que més contenta estic és que ja puc i sé esbocinar una canal de porc”, assenyala.
El negoci de la Marta, en el qual compta amb el suport d’una empleada a mitja jornada, es basa en conceptes molt definits i interrelacionats. Un és “preservar les receptes de l’àvia Teresina i reivindicar l’ofici de mandonguera” una cosa que requereix mestria perquè, en realitat, “tot és a ull. Ho estic registrant, perquè és cada canal la que marca els ingredients”.
Uns altres dos tenen a veure, precisament, amb els ingredients. “Només utilitzem conservants naturals, sal i pebre, tret de la sobrassada i la botifarra catalana perquè en requereixen alguns en concret”, explica. I només utilitzen canals de porc Ral d’Avinyó, la raça porcina rústica creada en aquesta localitat del Bages, que s’alimenta amb cereal i no menja pinso i que pastura en camps oberts. “És una carn més roja, més integrada, amb el sabor d’abans”, anota.

L’acompanyament de Terra d’Oportunitats va resultar clau per dissenyar el negoci - E.B.D.
El quart pilar és el treball a demanda “per evitar el desaprofitament alimentari. Els dilluns tanquem la comanda (per WhatsApp), elaborem tres dies i divendres i dissabte la despatxem”, indica. Serveix a clients locals i a botigues de pobles propers amb què ja treballaven els seus pares.
L’acompanyament de Terra d’Oportunitats va resultar clau per dissenyar el negoci. “Vam veure que calia fer una cosa pedagògica sobre el menjar sa. Busquem un client que valora el que menja i que està disposat a pagar un preu just per una cosa que val la pena per a la seua salut”, assenyala. Capdevila destaca la importància d’haver organitzat un grup de discussió amb clients potencials: “Va ser una ajuda enorme per la pedagogia. La nostra secallona no és roja sinó marró perquè utilitzem conservants naturals.” “Tot el que vaig fer [en l’acompanyament] em va servir”, anota.
La Marta, mare de dos nenes, destaca una altra característica de la seua feina relacionada amb la conciliació. “M’organitzo millor, i no he de demanar permís; i les mateixes condicions té la persona que treballa amb mi.”