Neu per omplir diversos pantans de Lleida s’evapora en 20 dies per la calor

L’evolució de la campanya nival al Pirineu ha activat les alertes: després de registrar un rècord de més de 2.000 hm3 el mes de febrer, i en un any en què la neu va començar a caure tard, les reserves es troben a l’abril a nivells tan baixos que només milloren els registrats en les tres etapes de sequera que han tingut lloc en el que va de segle.

El que semblava un any hidrològic d’abundància fa unes setmanes que vira cap a una escassetat en el vessant natural com a conseqüència de les elevades temperatures, que en només tres setmanes han fet que s’esfumi del Pirineu de Lleida prou neu com per omplir els embassaments d’Oliana, Terradets i Baserca.

Els informes del sistema Erhin (Estimació de la Reserva Hidro Nival) que difon la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) indiquen que en les tres últimes setmanes, del 6 al 27 d’abril, les reserves de neu dels quatre grans rius lleidatans, la Garona, el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, han passat d’acumular l’equivalent 772,2 hm3 d’aigua a conservar-ne 246,7, la qual cosa suposa una minva de 525,5.

Tanmateix, no tota aquesta neu s’ha liquat per convertir-se en aigua i circular pels rius, als quals únicament han arribat 376,2 hm3 en forma d’aportació de les capçaleres. L’equivalent a 149,3 hm3, és a dir, poc més de la quarta part de la neu, s’ha esfumat al passar directament a l’atmosfera com a conseqüència d’un fenomen físic que es coneix com sublimació. Consisteix en el pas directe d’una matèria de sòlid (gel i neu) a gas (vapor d’aigua) en el qual té una influència clau la radiació solar, elevada des del final de les pluges a mitjans de març.

Les minves més grans es donen a la capçalera del Segre, on la neu desapareguda sense liquar-se i passar pel sistema fluvial supera aquest any els 50 hm3. El segueixen en volum la Noguera Pallaresa i la Garona, amb més de 30, mentre que a la Ribagorçana amb prou feines supera els 20.

Aquests 149,3 hm3 estan a prop de duplicar el volum d’aigua que pot emmagatzemar l’embassament d’Oliana (85 hm3), al Segre, i s’atansa a les capacitats de Camarasa (162 hm3), a la Noguera Pallaresa, i d’Escales (152 hm3), a la Noguera Ribagorçana.

Aquest fenomen és simultani a una elevada acumulació de reserves d’aigua als embassaments, que superen el 85% al sistema del Segre i la Pallaresa i el 75% al de la Noguera Ribagorçana, i que garanteixen que aquest estiu no hi hagi escassetat d’aigua per a reg ni per al proveïment de pobles i ciutats. Els del primer sistema deixen passar aigua per falta de capacitat per regular-la, mentre que els del segon continuen acumulant cabals, amb la làmina d’aigua per sobre de la cota del sobreeixidor i a 7 metres del màxim a Canelles.

Una altra cosa és el que ha de venir, ja que l’evolució de la reserva nival aquest any apunta que s’està intensificant el canvi en alguns patrons meteorològics.

El volum màxim de neu acumulat aquest hivern, més de 2.000 hm3 equivalents d’aigua, era al febrer el registre més gran del segle. L’acumulació va començar dos mesos després del que és habitual, va registrar el pic un mes abans que de costum i va caure al mínim dos mesos abans d’hora. Això reflecteix una acceleració de la temporada nival en què més neu del normal arriba més tard i desapareix abans del que és habitual. El canvi de règim té efectes directes sobre les possibilitats de gestionar aquests recursos.

En el trànsit dels mesos d’abril a maig, les reserves són les més escarides del segle si s’exclouen els tres períodes de sequera dels anys 2022-2024, 2005-2007 i 2011-2012. Es troben fins i tot per sota de les d’algun d’aquells anys.

La CHE endureix el pronòstic: menys aigua i més necessitat hídrica

La CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) ha endurit els seus pronòstics de minva de cabals a la conca davant les conclusions que van emetent els especialistes en meteorologia. Un recent estudi del Cedex preveu que per a l’horitzó de l’any 2050 “s’incrementarà el 12,5% la “disminució d’aportacions” dels sistemes fluvials de la conca, un fenomen a què s’afegirà “un increment de temperatures i disminució de les precipitacions que implicarà unes creixents necessitats hídriques dels cultius”. Fins fa poc, aquesta previsió es quedava en el 5%. Paral·lelament, mentre que en els primers treballs del nou PHE (Pla Hidrològic de l’Ebre) “es va quantificar de forma preliminar en un 7% aproximadament l’increment de les necessitats hídriques dels cultius per al 2050”, els últims estudis disparen aquesta estimació a una forquilla del 13% (Universitat de Castella-la Manxa) al 16% (consultora Pigall).