La llegenda d’El Coyote compleix 80 anys: un dels bars més emblemàtics del Pirineu

Un negoci familiar comporta risc, sacrifici i sovint, moltes hores. Per això, celebrar vuitanta anys d’història està més que justificat. Al bar El Coyote de Sort, obert el 1946, no tenen previst ara per ara cap acte commemoratiu. “Tenim molta feina”, explica una de les responsables, Loli Manrique, que regenta aquest emblemàtic local ubicat al centre de la capital del Sobirà amb el seu germà Josep Antoni.

Els dos van agafar el relleu dels seus pares, José i Encarna, a finals dels anys 90. Però tant ells com els seus altres tres germans ja tenien experiència “donant un cop de mà tots els estius i a les festes majors”, explica Loli. Els seus progenitors i el germà gran de José, Rafael, van adquirir el negoci a començaments dels anys 70 després de viatjar, uns anys abans, de Las Alpujarras (Granada) fins al Pirineu per treballar. I el van modernitzar. “Tothom coneix les tripes d’El Coyote o el nostre bacallà. O els calamars i les potes de calamar dels diumenges. Això ho van portar els meus pares. Aquí no es feia enlloc”, explica Manrique.

“El Coyote és un punt de trobada el dia de mercat o de fira. El lloc on fer el vermut els diumenges i fins i tot el dia de Nadal”, afegeix la responsable del local, que no vol oblidar-se d’un altre dels seus oncles, Pedro, “que també va treballar colze a colze amb els meus pares durant molts anys”.

La llegenda del nom del bar, tanmateix, és anterior a l’arribada de la família Manrique al Sobirà. Enric Solé i Maria Pon, naturals del Pallars, van obrir el Bar Esport al mateix lloc. “Això és el que expliquen”, narra Manrique, que inclou que l’afició del primer amo per la novel·les del Coyote, un justicier creat per José Mallorquí a començaments dels 40 que protegia els febles davant els abusos dels poderosos, va fer que els parroquians de l’època rebategessin el local. La insistència dels clients va acabar convencent el propietari que, sense saber-ho, va posar nom a un bar que és història de Sort.