Els perills del gas radó, present al Pirineu: com pot afectar la salut

El radó constitueix la segona causa de càncer de pulmó després del tabac a Espanya, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquest gas radioactiu, incolor i inodor, afecta especialment zones del Pirineu, on 42 municipis de Lleida es troben en zona d’actuació prioritària per la seua elevada concentració, segons dades del Consell de Seguretat Nuclear (CSN).

L’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (IAEA) defineix el radó com "una font de radiació natural que pot ser nociva". Es tracta d’un element químic pertanyent al grup dels gasos nobles que "emana dels materials del llit rocós, es filtra a través del terra i es propaga en l’aire". Segons el Pla Nacional contra el Radó del Ministeri de Sanitat, aquest gas procedeix de la desintegració de l’urani present a les roques de l’escorça terrestre, sent més dens que l’aire i soluble en aigua.

Els municipis lleidatans més afectats es concentren a cinc comarques pirinenques: Alt Urgell, Alta Ribagorça, Aran, Pallars Sobirà i Cerdanya. A més dels 42 pobles inclosos a la Zona 2 d’actuació prioritària, uns altres 71 se situen a la Zona 1, on la intervenció resulta optativa. Cap municipi lleidatà no apareix a la Zona 3, lliure de risc.

On s’acumula aquest gas radioactiu

"A l’aire lliure, aquest gas no planteja cap inconvenient", explica l’IAEA. Tanmateix, en espais tancats com llars i llocs de treball, nombrosos estudis demostren que resulta perillós fins i tot en concentracions moderades. Els granits, migmatites, alguns tipus d’argila i materials de construcció rics en urani afavoreixen la seua aparició.

El radó pot entrar als edificis per esquerdes del terra, forats en la construcció, finestres, desaigües o espais que envolten cables i canonades. Aquest problema s’agreuja en regions temperades o fredes a causa de les diferències de pressió entre els edificis i el subsol. També pot diluir-se en fonts d’aigua subterrània i evaporar-se durant activitats quotidianes com dutxar-se o rentar la roba.

Impacte en la salut pública

L’OMS assenyala que el radó provoca entre el 3% i el 14% de tots els càncers de pulmó, convertint-se en la primera causa entre persones no fumadores. El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC) inclou aquest gas en la llista de substàncies cancerígenes per a l’ésser humà, al mateix nivell que el fum de cigarro, l’asbest i el benzè.

El risc de desenvolupar càncer pulmonar depèn de la concentració mitjana a què s’hagi estat exposat en espais tancats i del grau de tabaquisme. Segons l’IAEA, "de mitjana, el risc és 25 vegades més gran per als fumadors" que per als qui no consumeixen tabac.

Mesures de prevenció i control

"Mantenir l’espai ventilat ajuda a reduir la concentració de radó", ofereix com a consell l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica. Es poden reduir les concentracions amb mesures correctives com l’aïllament i la manipulació de la pressió de l’aire, a més de reajustar els sistemes de ventilació per millorar la qualitat de l’aire interior.

Molts codis de construcció nacionals inclouen ja normes per prevenir l’acumulació en habitatges nous. L’IAEA subratlla que construir des d’un inici seguint aquestes normes sol ser més econòmic que aplicar mesures correctives posteriorment i resulta molt més rendible que altres iniciatives de salut pública.

Obligacions en zones de risc

La inclusió en la Zona 2 comporta obligacions específiques per a municipis i empreses. Aquestes inclouen el mesurament del radó en les avaluacions de llocs de treball i en els plans de prevenció de riscos laborals. També resulta obligatori revisar la presència del gas en habitatges actuals i aplicar mesures per atenuar-la si assoleix o supera els límits establerts. Les noves construccions han de complir les normes del codi tècnic d’edificació per evitar la seua acumulació des del disseny inicial.