L’estació de trens de Lleida, a 32 graus de temperatura, mentre diverses aules educatives voregen els 35

L’estació de trens de Lleida continuava registrant ahir temperatures superiors als 30 graus, una situació que s’arrossega des de fa dies i que ha provocat les queixes de treballadors i usuaris. De fet, ahir només funcionaven els aparells de climatització de les entrades a la terminal i a les vies, però no evitaven que l’interior, especialment en els accessos a la via 1, es registressin més de 32 graus ahir a la tarda. Treballadors van assegurar que dilluns van haver d’acudir ambulàncies a l’estació per atendre dos desmais.

Adif va dir que els sistemes de refrigeració funcionen correctament i que s’utilitza un servei complementari per reduir la calor, però aquest no estarà actiu fins dilluns.

D’altra banda, diverses aules de col·legis de Lleida van registrar temperatures de més de 32 graus. L’institut Mollerussa va assolir els 34,9 ºC; el de la Mitjana de Lleida, 34,6 ºC; i el Ramon Perelló de Vilagrassa, 34,2 graus.

Greenpeace registra la calor a les aules espanyoles

Greenpeace ha documentat amb càmeres termogràfiques les temperatures elevades que pateixen aquests dies els centres educatius d'Alacant, Barcelona, Madrid, Ourense i Sevilla. L'organització ecologista s'ha desplaçat a sis col·legis i instituts per visibilitzar una situació que posa en risc la salut dels menors i que s'ha convertit en una demanda històrica de les famílies i la comunitat educativa. 

Les mesures obtingudes superen els 27 ºC que estableix la legislació laboral com a màxim per a treball sedentari, mentre que en alguns espais exteriors s'han registrat temperatures que arriben fins als 60 ºC.

Les imatges tèrmiques revelen una realitat preocupant a les aules espanyoles. Els estudis científics situen la temperatura òptima per al rendiment escolar entre 22 ºC i 24 ºC en climes temperats, i assenyalen que a partir dels 24 ºC es redueix progressivament la capacitat d'aprenentatge per cada grau centígrad d'augment fins als 32 ºC. La paleta de colors utilitzada per les càmeres, que va del blau fosc al groc, mostra com tots els centres visitats superen àmpliament aquests llindars recomanats.

Les dades recollides per l'organització ecologista il·lustren la gravetat del problema. A Sevilla, les aules sobrepassen els 31 ºC mentre que algunes zones del pati visitat superen els 60 ºC. A Madrid, dos col·legis de la capital presenten temperatures properes als 30 ºC al centre de l'aula, que augmenten fins a 5 ºC més als pupitres situats prop de les finestres. A Benissa, Alacant, les zones del pati destinades a la pràctica esportiva registren prop de 50 ºC al migdia. El centre visitat a Ourense mostra aules amb mínimes ja properes als 27 ºC, el límit legal establert, mentre que les zones sense ombra del pati gallec arriben a marcar 40 ºC en alguns punts.

Impacte sobre la salut i el rendiment acadèmic

"El calor excessiu no és cap font d'inspiració per a ningú. Provoca greus impactes en la salut, com exhauriment per calor i cop de calor, entre d'altres. A més del risc sanitari, té efectes sobre la capacitat cognitiva, la concentració i la comprensió, cosa que posa en escac la qualitat de l'ensenyament", ha assenyalat Elvira Jiménez, responsable d'adaptació al canvi climàtic de Greenpeace.

Els menors constitueixen un col·lectiu especialment vulnerable a la deshidratació, l'exhauriment per calor i l'estrès tèrmic. Els seus mecanismes de termoregulació davant temperatures extremes no són tan eficients com els de les persones adultes. D'altra banda, els seus patrons de comportament, com realitzar activitats a l'aire lliure o no hidratar-se amb la freqüència adequada, també incrementen aquesta vulnerabilitat. A més, passen la major part del seu dia als centres escolars, tant dins dels edificis com als patis, coincidint amb les hores de més calor. La contaminació, present en molts entorns escolars dels centres urbans, actua com un factor ambiental agreujant.

Demandes de pediatres i organismes internacionals

Són nombroses les veus expertes que reclamen mesures contra la calor a les aules. Després de l'episodi de temperatures elevades viscudes al maig, el Comitè de Salut Mediambiental de l'Associació Espanyola de Pediatria ha reclamat mesures de climatització a col·legis i instituts, demanda a la qual també s'ha sumat UNICEF Espanya.

"L'adaptació dels edificis i patis a la realitat climàtica no és cap caprici. És una qüestió de salut pública i del dret a una educació de qualitat. Les administracions no poden continuar mirant cap a un altre costat desatenent les famílies i les veus expertes. Si aquestes condicions es consideren inacceptables en un entorn laboral, per què s'accepten per a nens i nenes?", ha destacat Jiménez.

El canvi climàtic allarga l'exposició al calor

El parèntesi escolar de juliol i agost ja no n'hi ha prou per esquivar la calor. A causa del canvi climàtic, les temperatures estiuenques s'han allargat cinc setmanes, segons l'Agència Estatal de Meteorologia. Així mateix, els episodis de temperatures elevades i les onades de calor s'han anticipat a maig i juny, i s'allarguen fins al setembre, cosa que exposa la comunitat educativa a temperatures límit durant el període lectiu.

Aquesta situació es perllonga fins i tot després del tancament del curs, ja que molts col·legis continuen actius durant l'estiu per acollir campaments, colònies o fins i tot classes, com és el cas de l'etapa de 0-3 anys, on les escoles bressol romanen obertes tot el mes de juliol.

Reformes estructurals i falta de finançament

Malgrat l'evidència científica, així com les veus expertes i les mobilitzacions ciutadanes que reclamen mesures contra la calor a les aules, encara són minoria els centres on les autoritats competents executen projectes d'adaptació tant dins dels edificis com als espais exteriors, amb la manca de finançament i de lideratge institucional com a principals barreres.

Davant la insuficiència de protocols, urgen reformes estructurals de climatització eficient i descarbonitzada als centres educatius per protegir els usuaris sense agreujar el canvi climàtic. Als espais exteriors, la naturalització dels patis és una solució clau que no només aporta frescor, sinó beneficis físics i cognitius a l'alumnat mitjançant el joc a la natura. A més, quan s'obren al barri fora de l'horari lectiu, les escoles es transformen en valuosos refugis climàtics i espais de cura comunitària.

Mesures proposades per l'organització ecologista

Greenpeace ha presentat un conjunt de demandes per abordar aquesta problemàtica. Entre les mesures proposades destaca la bioclimatització i l'eliminació dels combustibles fòssils a les aules, instal·lant energia renovable i dissenys passius que incloguin ventilació creuada natural, protecció solar, sistemes sostenibles de climatització i aïllament tèrmic per aconseguir confort tèrmic, millorar l'eficiència i l'estalvi energètic mentre es redueixen les emissions.

L'organització també reclama la naturalització de patis i entorns escolars, amb major cobertura verda i espais d'ombra, incloent-hi façanes i terrats, per crear no només entorns més frescos sinó que millorin el benestar i promoguin la biodiversitat urbana. Així mateix, proposa la creació de vies escolars segures, amb itineraris pedestres i ciclistes accessibles, protegits i ben senyalitzats on es redueixi la velocitat i es pacifiqui el trànsit als carrers propers als col·legis per eliminar el factor agreujant de la contaminació.

Greenpeace demana prioritzar les reformes als centres educatius situats en barris amb temperatures més elevades per no incrementar desigualtats en el risc i l'adaptació a la calor. També exigeix una inversió adequada i terminis d'execució realistes per a la implantació d'aquestes mesures.

Responsabilitat de les administracions

L'organització ecologista reclama plans autonòmics ambiciosos que incloguin la regulació de les condicions mínimes d'habitabilitat, auditories energètiques de cada centre, relació de centres on intervenir anualment, equips de gestors energètics, formació per a una gestió eficient del consum d'energia a tota la comunitat educativa, mesures de transparència i informació pública, així com garantir la participació de tota la comunitat educativa en cada fase.

També demana guies per a l'adequació i rehabilitació ambiental bioclimàtica, així com per a l'ús d'energies renovables als centres educatius. El repartiment de competències no pot ser una excusa: les comunitats autònomes tenen la major responsabilitat i s'han de coordinar amb ajuntaments i Estat, que també poden accelerar els treballs en aquest sentit.