Palmira Jaquetti, la folklorista que va recopilar el cançoner popular

Palmira Jaquetti (Barcelona, 1859-els Monjos, 1963) és una de les moltes dones que, des d’un anonimat encara vigent, va contribuir a millorar el nivell cultural del país amb les seues inquietuds humanístiques. Com a dona d’una època en què era difícil ser escoltada i valorada en el món intel·lectual i cultural, representa un paradigma de dona anònima que va contribuir a la cultura catalana. La seua família procedia de la Seu d’Urgell i allà va iniciar el seu treball ingent.

Sent una persona amb una forta sensibilitat literària i musical, es va entregar en cos i ànima, des de molt jove, a l’estudi, ensenyament i divulgació de la cultura catalana, amb el condicionant social de ser dona durant la primera meitat del segle XX. Des de jove, Jaquetti va ser una de les col·laboradores més prolífiques de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsada per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primer amb Maria Carbó, a la Seu d’Urgell, Val d’Aran, Pallars i Conca de Tremp i Sant Feliu de Guíxols, per al qual va recopilar més de 10.000 cançons de tot el país. La Seu, d’on procedia la família per part de pare, va ser la ciutat des d’on Palmira Jaquetti es va estrenar en la recopilació de cançons per a l’obra que, anys més tard, publicaria. Els seus escrits de les memòries dels viatges i dels treballs de camp són un testimoni viu i directe de la vida rural dels anys vint i trenta del segle passat. La folklorista, també poetessa, sentia entusiasme pels seus viatges. Totes aquestes missions i experiències estan recollides en un diari que va estar ocult durant més de 80 anys i que ara ha sortit a la llum mostrant el gran valor de la seua tasca.

Era filla d’Ignasi Jaquetti i Sardà, de la Seu però amb arrels italianes, i de Maria Isant i Torra, de Vilanova de l’Aguda. La família va viure a l’Alt Urgell des de finals del segle XVIII fins a finals del segle XIX. El pare va acabar emigrant a Barcelona. Fa més d’un segle Jaquetti va recórrer el Pirineu, del qual es va enamorar, i va lluitar per evitar que les cançons tradicionals caiguessin en l’oblit.

Però la importància de Jaquetti, una de les moltes dones oblidades de la nostra cultura del segle XX, no acaba en l’àmbit de la cultura popular, malgrat que es troba en la base del seu llegat. Com a poetessa, escriptora, compositora, pianista, traductora, docent i investigadora científica, Jaquetti té una importància incontestable.

Als carrers

El nom de Palmira Jaquetti ha estat un dels reivindicats a la capital de l’Alt Urgell per batejar algun dels carrers de nova urbanització. A proposta del Col·lectiu Feminista de l’Alt Urgell, el nom de la investigadora va sonar juntament amb els noms de tres nominades més. La Seu va batejar dos vies al costat del parc de bombers. Una com carrer Palmira Jaquetti i una altra com les Trementinaires, aquesta última, una figura molt arrelada en l’imaginari de la comarca. La figura de la folklorista ha estat recentment reivindicada a la capital de l’Alt Urgell a través d’un programa d’activitats que ha inclòs la mostra Llum a l’ànima i un recorregut literari per la ciutat, visitant diferents espais per on Jaquetti va transitar en la seua recerca sobre la cultura popular.