El grup de Leire Díez va pactar confiar a Cerdán les gestions a favor de Forestalia a Lleida

Els membres de Hirurok, la lampista del PSOE Leire Díez, l’empresari amic de Cerdán Antxón Alonso i l’expresident de la Sepi (Societat Estatal de Participacions Industrials) Vicente Fernández, van acordar encarregar a Santos Cerdán, exsecretari d’Organització del PSOE, les gestions per agilitzar els permisos perquè l’empresa aragonesa Forestalia pogués construir les dos línies MAT (Molt Alta Tensió) que promovia pel Pallars i pel Segrià i les Garrigues (i tres més per Tarragona, La Rioja i Terol) per vendre l’energia dels seus parcs eòlics i fotovoltaics d’Osca, Terol i Saragossa. Ho van decidir en una reunió feta el 6 de juliol del 2021 a la seu de Servinabar, a Pamplona.

“Vct prepara paper per a Santos”, es ressenya al document 2021-07-06 reunión con Antón y Leire.docx, remès per Fernández a Alonso per email aquell mateix dia i intervingut per l’UCO (Unitat Central Operativa) de la Guàrdia Civil.

Era la vigília de Sant Fermí i faltaven cinc dies perquè Alonso, Fernández i Cerdán mantinguessin una reunió amb el llavors CEO de Forestalia, Fernando Samper, al domicili saragossà d’aquest últim, recull un atestat del grup de Delinqüència Econòmica de l’UCO remès al Jutjat número 6 de l’Audiència Nacional.

L’anotació refereix només el nom “Santos”, encara que a les diligències consta com Alonso havia escrit temps abans a Fernández “per comunicar-li que havia quedat amb Santos Cerdán León per fixar una data per dinar i tractar el tema Samper”. I com l’exsecretari d’Organització del PSOE va participar en la reunió posterior.

Les investigacions sobre les relacions entre Forestalia i Hirurok, que inclouen indicis d’un pagament de 200.000 € de la primera al segon encara que “es desconeix quina hauria estat la forma d’abonament”, s’han centrat fins ara en les gestions del grup perquè l’empresa aragonesa obtingués un crèdit tou de 17 milions per a una fàbrica de pèl·lets i no han abordat l’assumpte de les MAT.

Segons l’informe, la intenció del grup de Díez, que si va arribar a intentar-ho no va tenir èxit, era diàfana: “L’objectiu és que el Miteco (Ministeri de Transició Ecològica) autoritzi les línies de transport (sense integrar-les encara a REE) de 400 kW fins a Euskadi, Catalunya i el País Valencià”, recull el document, en el qual plantejaven que “si s’autoritzen per part del ministeri, no són necessàries les autoritzacions municipals” per construir les línies. Aquestes infraestructures energètiques van despertar des del començament una intensa oposició als municipis afectats.

Aquesta i altres “notes de despatx” intervingudes pels agents recullen “el curs de l’acció del grup davant de diferents ens públics i privats”, assenyala l’atestat, que es refereix al document sobre l’encàrrec com “un indici d’especial rellevància i valor demostratiu respecte de l’activitat desenvolupada pel grup, de la seua permanència en el temps i de la distribució de rols entre els seus integrants”.

“Del contingut d’aquests documents i del que s’hi reflecteix, es desprèn” que els membres del grup “haurien actuat de forma conjunta i coordinada per, aprofitant les seues capacitats sobre determinats càrrecs públics, aconseguir d’ells decisions o actuacions que els afavorissin, personalment o a tercers, pretenent aconseguir amb això un rèdit econòmic”, indica l’informe policial.