Qui són aquestes noies?
La fotografia d’unes joves davant de l’antic cine de Cal Rana, i el relat que amaga, formen part del nou llibre de memòria gràfica de Vilanova de Bellpuig. L’obra, coordinada per Marta Rallo, reuneix 516 imatges cedides per veïns i famílies per explicar la història local

La imatge de les sis joves davant de Cal Rana. - ARXIU AJUNTAMENT DE VILANOVA
Un grup de noies posa amb les bicicletes davant de l’antic cine de Cal Rana, a Vilanova de Bellpuig. Darrere, els cartells de la pel·lícula Susan Slade expliquen una petita història de postguerra: no podien entrar a veure aquella sessió perquè la censura franquista i la moral religiosa classificaven els films segons la seua suposada perillositat. Així que, ja que no podien veure la pel·lícula, van decidir guardar almenys el record d’aquell moment amb una foto. La imatge és una de les que formen part del nou llibre Història Gràfica de Vilanova de Bellpuig, una obra coordinada per l’antropòloga Marta Rallo que reconstrueix la memòria del municipi a través de fotografies cedides per veïns i famílies.
“Cada imatge té un perquè”, explica Rallo, que subratlla que el volum no és només una recopilació d’instantànies antigues, sinó una forma d’explicar la història social del poble a partir d’escenes, oficis, festes, espais públics, noms de cases i vivències quotidianes. El projecte va nàixer després de constatar que l’ajuntament pràcticament no disposava d’arxiu gràfic antic. L’alcaldessa, Dolors Pascual, recorda que “el llibre l’ha fet la gent del poble” i que moltes imatges van sortir d’àlbums familiars que havien quedat guardats en calaixos.
A partir de monogràfics sobre les caramelles, la guarderia, la biblioteca o la vida local, van anar apareixent fotografies que van permetre identificar persones, llocs i transformacions del municipi. Rallo destaca que el treball també ha permès recollir testimonis orals de veïns, especialment de persones grans, abans que aquesta memòria desaparegui. “Sense la gent de Vilanova no s’hauria pogut fer”, afirma l’autora, que ha combinat la recerca fotogràfica amb entrevistes i sessions d’identificació col·lectiva. Per la seua banda, Pascual remarca que l’obra és “un homenatge” a les generacions que van fer créixer el poble i a una Vilanova que “ja no existeix”, malgrat que roman viva en les imatges.