TRADICIONS
Un Sant Joan en alerta
Lleida va celebrar una revetlla marcada per la prevenció davant del risc molt alt d’incendi. Una vintena de municipis van vetar fogueres i almenys cinc també van prohibir llançar petards
La foguera de Sant Joan que es va encendre al descampat de Cappont, a prop del col·legi Frederic Godàs, i l’arribada a Lleida de la Flama del Canigó. - AMADO FORROLLA
Gran part del Segrià, les Garrigues, la Noguera, la Segarra i el Solsonès van mantenir ahir el nivell 3 del Pla Alfa, que indica que el perill d’incendi és molt alt. Per celebrar la revetlla de Sant Joan amb seguretat, els ajuntaments van optar per reforçar les mesures de prevenció i control, i una vintena van anul·lar fogueres.
Les comarques lleidatanes van viure ahir una revetlla de Sant Joan atípica, marcada per restriccions arran de l’elevat risc d’incendi, que es va veure agreujat per l’onada de calor –la qual va arribar al seu pic dilluns–. Gran part del Segrià, les Garrigues, la Noguera, la Segarra i el Solsonès van assolir el nivell 3 del Pla Alfa, que indica que el perill d’incendi és molt alt. Per això, almenys una vintena de municipis es van quedar sense les tradicionals fogueres, com Guissona i el seu nucli Guarda-si-venes. Altres, per curar-se en salut, fins i tot van vetar qualsevol activitat que pogués generar espurnes, com llançar petards. És el cas d’Artesa de Segre, Llardecans, Nalec, Cervià de les Garrigues i Vinaixa. Els que van mantenir les tradicions van optar per reforçar les mesures de prevenció i seguretat.
A la capital del Segrià la Paeria va autoritzar un total de vuit fogueres (Secà de Sant Pere, Cappont, Pardinyes, Rufea, Llívia, Marimunt, Raimat i Sucs), que van ser revisades per l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil, que van treballar en coordinació amb els cossos d’emergències. Així mateix, Lleida va rebre la Flama del Canigó a la Paeria, des d’on va partir una cercavila popular fins al pàrquing del carrer Salvador Espriu, a Cappont, i la flama va encendre la foguera del barri.
La Flama va arribar ahir a Tàrrega de la mà del Club Alba, la Penya Pedal i el Centre Excursionista CIM de Bellpuig. L’acte es va celebrar a la plaça del Carme, davant del Monument als Països Catalans, inaugurat precisament un 23 de juny de fa 45 anys. Ramon Torra, activista de Tradicat, és l’autor del manifest per encàrrec d’Òmnium Cultural, que ahir va llegir el regidor de Cultura, Miquel Nadal. La cita va comptar amb sardanes a càrrec de la Cobla Tàrrega i una exhibició pirotècnica de la secció infantil dels Diables BAT. També es va organitzar un taller de construcció d’unes 25 falles de secà, que a la nit havien de baixar.
La Penya Pedal també va portar la Flama a Bellpuig, a la plaça Ramon Folch, una tradició que manté des de fa més de 30 anys. Abans d’arribar, es va fer un taller de fanalets i, posteriorment, un correfoc amb els Espurnetes i els Tabalers Folls Xics. La celebració va continuar a la plaça 1 d’Octubre amb l’encesa de la foguera a càrrec dels Diables Foc Foll i els Tabalers Folls.
A Agramunt, que va mantenir els actes previstos, la Flama del Canigó va arribar a la plaça de l’Església de la mà d’atletes locals. Es preveien dos correfocs de la mà dels Diables l’Espetec i a la nit es va encendre la foguera a la plaça Fondandana, l’única autoritzada al municipi, que va comptar amb vigilància permanent fins a la completa extinció.
Per la seua part, l’ajuntament de Vilanova de la Barca va optar per traslladar la seua foguera de l’emplaçament habitual –proper a uns camps de cultiu– al pàrquing del camp de futbol. “Hem col·locat un braser de ferro amb llenya, troncs i altres materials controlats perquè siguin fàcils d’apagar”, va explicar l’alcalde, Albert Solsona. La colla gegantera es va encarregar de portar la Flama.
