SEGRE

Quan Tavascan era viure

El poble va ser als anys 40 la meta d’una ruta d’evasió que travessava el port de Guiló. Desenes de jueus van escapar per allà dels nazis amb travessies de diversos dies

La cascada d’Ars, amb un desnivell de gairebé 250 metres d’altura a més de 1.300 metres d’altitud, es troba en el tram mitjà de la ruta. - AMPHIBIOUS COLLECTIVE

La cascada d’Ars, amb un desnivell de gairebé 250 metres d’altura a més de 1.300 metres d’altitud, es troba en el tram mitjà de la ruta. - AMPHIBIOUS COLLECTIVE

Lleida

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

“La ruta del port de Guiló es va convertir en una de les poques vies d’escapada que podien utilitzar”, explica Núria Pare, membre d’Amphibious Collective i codirectora, juntament amb Will Appleyard, de The Forced Alpinist (alpinistes per força), un curtmetratge guardonat amb el premi al millor treball d’investigació, documental o memòria en l’última edició del Cardós Film Festival.

La pel·lícula, que va iniciar al Sobirà una gira per festivals de cine de muntanya, recupera la memòria de les rutes que van permetre als jueus fugir de la França ocupada pel nazisme i la dels guies que van convertir els agrestos passos del Pirineu en rutes que portaven de l’infern a la llibertat.

El treball narra l’epopeia de la família Henle, jueus que ja havien aconseguit fugir de l’Alemanya nazi i de la Bèlgica ocupada i que, a finals del 1942, van caure en l’emboscada que els havia parat la França col·laboracionista, que a base de citacions enganyoses per concentrar-s’hi havia convertit en una presó Aulús, una petita localitat de tot just 300 habitants a l’Arieja, al peu del Pirineu.

La família estava allotjada, com altres, al Grand Hotel, el director del qual va plantejar a un veí, el guia de muntanya Jean-Pierre Acgouau, la possibilitat de creuar cap a Catalunya amb un grup de tretze jueus, entre ells la família Henle, que intentaven eludir l’ingrés a l’STO, el Servei de Treball Obligatori que, a la pràctica, era l’avantsala de la tornada a Alemanya. “Li va dir que eren moltes persones, i que era millor fer dos grups. Llavors es va oferir la seua filla Jeanne, que tenia 21 anys”, assenyala Pare.

Joanne Acgouau va guiar un dels grups amb 21 anys. - AMPHIBIOUS COLLECTIVE

Joanne Acgouau va guiar un dels grups amb 21 anys. - AMPHIBIOUS COLLECTIVE

Els dos grups van partir el 5 de desembre del 1942 d’Aulús Bains cap a Tavascan, un sender de llibertat de més de vint km que inclou la pujada al port de Guiló, a 2.434 metres d’altitud, i salvar la cascada d’Ars, la longitud del desnivell del qual s’acosta als 250 metres.

Google Maps diu que s’hi necessiten 65 hores, i un muntanyenc experimentat no triga menys de dotze hores en l’ascens i dotze més en el descens. “Era un pas molt complicat i, per això, poc vigilat”, anota Pare.

Els fugitius la van cobrir amb calçat estàndard i roba de caminar pel carrer en una travessia en la qual Jeanne va portar als seus braços Claude, un nounat llavors amb el qual va tornar a coincidir quaranta anys després gràcies a les investigacions d’Alain Zipper, un jueu de Lió. L’àvia del nen va defallir a meitat de travessia, encara que va acabar arribant al rescatar-la una patrulla de la Guàrdia Civil després de superar el port.

Jean Acgouau amb Claude Henle. - ARIÈGE PIRYNÉES TOURISME

Jean Acgouau amb Claude Henle. - ARIÈGE PIRYNÉES TOURISME

Després de passar per la presó de Sort, i ser enviat uns dies un dels seus membres masculins al camp de concentració de Miranda, “la família va poder reunir-se a Madrid i viatjar al Canadà, on van començar una vida nova”, recorda.

tracking