SEGRE

LLEIDA

Lleida diu adeu a Joaquín Ureña “l'artista que donava color i nom a la quotidianitat”

Centenars de persones donen el seu últim adeu a Joaquín Ureña a Sant Joan. “D'ell vam aprendre que podíem veure pintada la música i la dansa i que el verd fosc es feia barrejant negre i groc”

El funeral de Joaquín Ureña va congregar representants de totes les institucions lleidatanes i els seus principals noms en el món de l’art i la cultura. - AMADO FORROLLA

El funeral de Joaquín Ureña va congregar representants de totes les institucions lleidatanes i els seus principals noms en el món de l’art i la cultura. - AMADO FORROLLA

Santi Costa Domingo
Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Una església de Sant Joan plena a vessar va acomiadar ahir el gran aquarel·lista de Lleida, Joaquín Ureña, l’artista “que donava color i nom a les coses que ens envolten, a la quotidianitat”. Una definició que va fer servir el capellà de l’església, Xavier Navarro, per descriure el llegat del brillant pintor, que va morir la matinada de divendres a dissabte als 78 anys. 

La cerimònia religiosa va començar poc abans de dos quarts de cinc de la tarda i entre els assistents no van faltar els principals noms del món de l’art i la cultura de Lleida, com el pintor Perico Pastor, el galerista Piti Segura, el director del Museu Morera, Jesús Navarro, la directora de l’Espai Cavallers, Roser Xandri, o els fotògrafs Jordi V. Pou o Lleonard Delshams, entre molts altres. 

El capellà va reconèixer al començar la cerimònia que se sentia “sobrepassat” per la figura d’Ureña, del qual va lloar el seu amor per Lleida i “com l’ha representat, difós i donat a conèixer arreu del món amb les seues obres, mostrant el seu enorme afecte per aquesta terra i per la seua gent”. També va intervenir en nom de la família i amics Helena Esteve, que va dir que “d’ell vam aprendre que no existeix l’aquarel·lista, sinó el pintor que treballa amb aquarel·les, que podíem veure pintada la música i la dansa i que per aconseguir el verd fosc es feia barrejant negre i groc”. 

També va recordar que “la seua il·lusió, en els seus últims dies, era inaugurar la seua exposició a Madrid, que serà dimarts vinent [demà], però els metges li van desaconsellar viatjar”, i que quan els quadres van emprendre el seu viatge a Madrid dimecres passat “va quedar descansat”. 

També va recitar el poema Un dia seré mort de Miquel Martí i Pol i Al color de Rafael Alberti. Va acabar la seua intervenció agraint la presència de tots els seus assistents i a la viuda d’Ureña, María del Mar. “Al Joaquín el vam conèixer per ella, perquè ella va ser la que ho va fer possible”, va concloure Esteve, la intervenció de la qual va ser aplaudida per tot el públic assistent.

tracking