Els secrets de fang del Pirineu: la terrissa tradicional, un patrimoni que parla del passat

La terrissa ha estat un element clau de la cultura material al Pallars i al Pirineu fins ben entrat el segle XX. Peces com la plata de Gerri de la Sal i la sopera de Rialp testimonien un ofici avui desaparegut en bona part del Pirineu, en què convivien tant la varietat funcional com la bellesa decorativa i estètica. La seva producció s’estenia per diversos centres com Gerri, Rialp, Salàs o el Pont de Suert, i tot i compartir trets comuns, cada zona desenvolupà estils propis. Assignar una peça concreta a un obrador determinat o datar-la amb precisió és una tasca difícil, ja que poques vegades portaven cap marca d’autoria. Tanmateix, aquesta dificultat també és el que fa apassionant la seva recerca. A través dels treballs de camp i les investigacions d’autors com Ramon Violant i Simorra o Fritz Krüger, coneixem millor les tipologies, usos i contextos d’aquestes produccions. Avui, aquells atuells quotidians han esdevingut peces de col·leccionista i elements patrimonials que ens permeten comprendre no només un ofici, sinó també una manera de viure i de pensar el món. L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu treballa per conservar i divulgar aquest llegat, reivindicant la producció terrissera com un bé cultural que cal estudiar, preservar i fer present en la nostra memòria col·lectiva