Acordionistes d’aniversari

La Trobada amb els Acordionistes del Pirineu celebrarà la 50 edició del 24 al 29 de juliol, consolidant així el segell de festival musical més longeu de Catalunya. Se’n va vanagloriar el seu impulsor, el músic, investigador i divulgador del folklore pirinenc Artur Blasco, que va presentar ahir aquesta edició d’aniversari, a l’Institut d’Estudis Ilerdencs –“que des del primer any ha donat suport sempre a aquesta trobada”–, amb la vicepresidenta de l’IEI, Estefania Rufach, i el diputat provincial i alcalde d’Organyà, Celestí Vilà.

La tradicional cita acordionista de la Seu d’Urgell i Arsèguel comptarà amb mig centenar d’instrumentistes procedents, a més de Catalunya i Euskadi, del Canadà, Colòmbia i la República Dominicana i de vuit països europeus: França, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Escòcia (Regne Unit), Irlanda, Bulgària i Rússia.

La Trobada arrancarà aquest any el dijous 24 a Manresa. “Em van demanar organitzar un encontre internacional acordionista i els vaig recomanar que aprofitessin la cita de la Seu i Arsèguel, que així els sortiria més barat”, va comentar Blasco sense embuts. Als seus 91 anys, segueix en plena forma (“m’agrada mantenir el contacte amb el públic, ho trobo a faltar”) i participarà també en els concerts, que començaran a la Seu el divendres 25; es traslladaran el dissabte 26 a Arsèguel per a la gran gala de nit a la carpa, i culminaran el 28 a Puigcerdà i el 29 a la col·legiata de Castellbò.

El pressupost (123.000 €) tindrà dos extres per a la tardor: un documental i una exposició itinerant sobre els 50 anys de la Trobada, que preveu recalar també a l’IEI.

Què significa per a vostè l’acordió diatònic?

És molt més que un instrument tradicional de vent, de la família dels aeròfons mecànics, tal com expliquen els diccionaris. A partir de la meitat del segle XIX es va convertir en un element revolucionari, que al Pirineu va canviar les relacions i la convivència als pobles.

Per què?

En la majoria de pobles de la muntanya no tenien cap relació amb la música fins a l’arribada de l’acordió. I per primera vegada en la història els veïns van poder agafar per la cintura les veïnes per ballar!

I ara celebra 50 anys de Trobada.

Quan vam començar el 1976, sense pretendre-ho vam aportar allò que no oferia el sistema educatiu: l’ensenyament de música. Recordo molts pares entusiasmats comprant un acordió als seus fills, que van començar així a descobrir l’univers de la música. Alguns van cursar més endavant estudis superiors a Barcelona i després s’han convertit en professionals de gran nivell de l’acordió. És la meua gran satisfacció.

Què l’ocupa ara?

A la tardor presentaré el volum 12 que tanca la recopilació del cançoner oral del Pirineu. Serà una selecció de les cançons menys conegudes que he pogut recuperar de gent tan singular com la que he conegut: persones molt intel·ligents que no van trepitjar l’escola, algunes no sabien el valor dels diners ni per a què servia un rellotge.