El Suprem sentencia el fiscal general per l’'email’ i la nota: "No pot respondre a una notícia falsa amb un delicte"
La sentència determina que Álvaro García Ortiz va cometre un delicte en revelar informació reservada del cas contra la parella d'Isabel Díaz Ayuso
El fiscal general del Estado, Álvaro García Ortiz, a su salida del Tribunal Supremo.
El Tribunal Suprem (TS) ha sentenciat que el fiscal general de l'Estat no pot respondre a una notícia falsa mitjançant la comissió d'un delicte, indicant que en el cas d'Álvaro García Ortiz la revelació de secrets contra Alberto González Amador —parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso— va constituir una infracció tant per la filtració als mitjans del correu electrònic on l'empresari s'oferia a confessar com per la publicació de la nota de premsa que ho esmentava.
La sentència s'ha conegut aquest dimarts, gairebé tres setmanes després que el tribunal que va jutjar García Ortiz avancés la decisió per la qual acordava condemnar-lo a dos anys d'inhabilitació per al càrrec i una multa de 7.200 euros, així com a indemnitzar González Amador amb 10.000 euros per danys morals.
El text, de 180 folis, considera que existeix un "quadre probatori sòlid, coherent i concloent" per determinar que va ser García Ortiz o una persona del seu entorn i amb el seu coneixement qui va filtrar la nit del 13 de març de 2024 a la 'Cadena SER' el correu enviat el 2 de febrer d'aquell any per l'advocat de González Amador a Fiscalia per oferir que el seu client reconegués els dos delictes fiscals pels quals se l'investigava a canvi d'eludir la presó.
Les proves contra l'exfiscal general
La condemna també es fonamenta en la publicació, a les 10:22 hores del 14 de març, de la nota de premsa difosa per la Fiscalia on es donava compte detallada de l'intercanvi de correus entre la defensa de González Amador i el fiscal del cas, Julián Salto, incloent-hi el fet que reconeixia l'autoria d'aquests dos delictes fiscals.
Per al tribunal, la divulgació de la informació reservada es va materialitzar tant per la filtració del correu com per la publicació de la nota informativa, que constitueixen "una unitat d'acció" en paraules del Suprem. "La nota consolida la filtració iniciada pel correu, en realitat l'oficialitza", afirma.
El deure de confidencialitat vulnerat
García Ortiz va argumentar que aquest comunicat era necessari per desmentir el que considerava un "bulo", en al·lusió a la notícia publicada a les 21:29 hores del 13 de març de 2024 per 'El Mundo', on es deia que va ser Fiscalia qui va oferir pactar, en comptes de ser al revés; així com a les següents informacions que apuntaven que el pacte s'havia frenat per "ordres de dalt".
Tanmateix, el tribunal resol que "el fiscal general de l'Estat no pot respondre a una notícia falsa mitjançant la comissió d'un delicte, com la divulgació d'un escrit de reconeixement d'un fet per evitar el judici, fins i tot quan l'investigat ha insinuat un comportament del Ministeri Fiscal no procedent".
En aquest sentit, indica que "la negació d'una notícia incerta no requereix l'afirmació pública de la responsabilitat penal reconeguda" que, subratlla, pot lesionar els drets de defensa i a la presumpció d'innocència que la Fiscalia ha de garantir, emfatitzant que "sobre García Ortiz pesava un reforçat deure de reserva que va infringir sense justificació".
Conseqüències professionals i institucionals
En conseqüència, rebutja la tesi que allò que ja hagi estat divulgat no mereixi la protecció dispensable a la informació secreta o reservada, o que tot allò que ja és conegut pel públic se situï fora de la tutela penal que es dispensa a informacions que puguin comprometre el dret a la presumpció d'innocència.
"El deure de confidencialitat del fiscal general de l'Estat —en termes generals, de qualsevol funcionari del Ministeri Fiscal— no desapareix pel fet que la informació que ell coneix per raó del seu càrrec ja ha estat objecte de tractament públic", sostenen els magistrats.
Cal recordar que García Ortiz va dimitir el passat 24 de novembre de 2024, quatre dies després de comunicar-se la decisió. Posteriorment, el Govern va anunciar que la fiscal de sala del TS Teresa Peramato era la candidata per rellevar-lo com a cap del Ministeri Públic.
Juntament amb la sentència consta el vot particular de les magistrades progressistes Ana Ferrer i Susana Polo, que s'han desmarcat dels seus companys —Andrés Martínez Arrieta, Manuel Marchena, Antonio del Moral, Juan Ramón Berdugo i Carmen Lamela—. Polo era l'encarregada de redactar-la però, donada la seva discrepància, la tasca va recaure en Martínez Arrieta.
