PUBLICACIONS
Fer ‘turisme’ a la Lleida del segle XIX: reediten la primera guia turística de la capital del Segrià
La primera guia cicerone de la capital del Segrià, que va escriure Josep Pleyan de Porta el 1877. Gran descripció dels inicis de la ciutat moderna
Vista del pont del ferrocarril des del Segre amb la Seu Vella al fons. - JOSÉ MARTÍNEZ SÁNCHEZ
L’historiador, poeta, periodista i cronista de la ciutat de Lleida Josep Pleyan de Porta (1841-1891) tenia clar que, l’últim terç del segle XIX, la capital del Segrià estava entrant en la categoria de ciutats modernes: “Cada dia entren a la ciutat un gran nombre de persones que, a la recerca d’impressions o de negocis, s’estan dins del seu recinte uns quants dies o, almenys, algunes hores. Que aquesta gent necessita qui els orienti, qui els guiï si volen sortir de casa per visitar la població o per anar a fer les seues diligències o negocis, és evident. I això, qui pot fer-ho millor que el Cicerone?”.
Així justificava en el pròleg la necessitat de la Guia-cicerone de Lérida: viaje por la ciudad, al objeto de conocer su historia, tradiciones y costumbres, estudiar sus monumentos y facilitar al viajero cuantas noticias respecto a administración, industria y comercio puedan convenirle en la misma.
Façana i campanar de l'església de Sant Lloreç, al segle XIX.
Pleyan de Porta va publicar aquest volum el 1877, convertint-se de facto en la primera guia turística coneguda de Lleida. Ara, gairebé 150 anys després, l’editorial barcelonina Llibres de l’Índex –impulsada pel lleidatà de Gerri de la Sal Josep Maria Orteu– acaba de reeditar aquest singular llibre, traduït al català per Xavier Deulonder, autor així mateix d’una completa presentació de l’obra, de la història de la ciutat i dels seus barris històrics.
Guia-Cicerone de la Ciutat de Lleida suma a més una selecció de fotografies de l’època (dos de les quals il·lustren aquest article), que ajuden el lector a viatjar enrere en el temps per disfrutar d’una bona descripció d’aquella Lleida en el moment de la seua modernització, marcada pels inicis de la construcció de l’Eixample i per l’arribada del ferrocarril.
Pleyan de Porta va estudiar Magisteri i va exercir de mestre a l’Escola Normal de Lleida, però les seues afeccions el van portar a la literatura, el periodisme, l’arqueologia, l’art i, sobretot, la història de Lleida.
També va fundar el diari El Cronicón Ilerdense (1857) i va col·laborar a la redacció d’altres com Revista de Lérida o La Bandera Catalana. El 1873 va publicar Apuntes de historia de Lérida, quatre anys abans d’aquesta guia cicerone. El 1879, la Paeria el va designar cronista de la ciutat i, el 1889, la Diputació també el va nomenar cronista de la província.
