Rafa Melero: "De vegades he de suavitzar la realitat"

Fa trenta anys que treballa al cos dels Mossos d’Esquadra, del qual és subinspector. Per això, Rafa Melero assegura que compta amb material per escriure les novel·les que vulgui. Aquest lleidatà d’adopció, nascut a Barcelona el 1972, ja compta amb una extensa trajectòria literària negra (que va començar el 2013 amb La ira del Fénix), a la qual avui dimecres se sumarà una nova novel·la, Sin indicios criminales (Destino), que demà dijous presentarà a la llibreria Abacus de Lleida a les 19.00 h, acompanyat per la directora de SEGRE, Anna Sàez, i el comissari dels Mossos Josep Codina, cap de la Regió Policial de Ponent.

Li ha costat que el seu cap acceptés la invitació?

No, en absolut. Evidentment ell domina totes les qüestions policials i pot ser un repte enfrontar-se amb el públic per parlar de literatura, i sense revelar espòilers de la novel·la. Però recordo que el meu primer llibre el va presentar l’aleshores director general dels Mossos, Manuel Prat, i en dos més vaig comptar amb el Major Trapero. No he rebut mai un no.

La novel·la es titula ‘Sin indicios criminales’. A què es refereix?

Ja que en moltes ocasions hi ha morts en les quals no s’aprecien indicis criminals (com en el cas de la filla d’un dels protagonistes, que s’ha suïcidat), però en canvi, això no significa que no hi hagi un culpable, sí que hi ha un responsable. I fins aquí puc explicar.

Però la història també té altres línies argumentals.

Sí, volia tractar una qüestió de gran actualitat com són les bandes de màfies centrades en el narcotràfic i, sobretot, els narcopisos al Raval de Barcelona. De fet, vaig sol·licitar fins i tot poder patrullar tot un dia per aquest barri barceloní per comprovar la situació en directe. Vaig tenir la sort de poder fer-ho; la veritat és que molts escriptors pagarien, matarien per poder viure aquesta experiència.

Parlant de matar, hi ha molta violència en aquesta història?

El que li passa a la gent a la novel·la succeeix en la realitat, que de vegades és molt dura. Per exemple, tortures aberrants i assassinats. Fins i tot de vegades tracto de suavitzar coses que han passat de veritat perquè hi ha molta sang pel mig i pocs miraments. Una cosa és trobar-te realment davant d’una víctima i una altra és escriure-ho.

I les investigacions no són coses només dels Mossos.

Un altre dels fronts de la novel·la és mostrar la col·laboració entre cossos policials, en aquest cas amb la Guàrdia Civil. Encara que les pel·lícules han fomentat la competència entre uns i altres, la realitat és que la col·laboració resulta molt freqüent, amb equips conjunts i bona coordinació. I més actualment, quan Catalunya s’ha convertit en un dels grans horts d’Europa, on es conrea la droga i s’exporta cap a Europa.

La publicació de la novel·la coincideix amb el festival BCNegra, al qual l’han convidat divendres.

És increïble, és la Champions dels festivals de novel·la negra a Espanya. Participaré en una taula redona sobre la violència criminal com un fenomen de proximitat, molt relacionat amb els narcopisos, un problema social que no es pot solucionar només de forma policial. Cal actualitzar la legislació per poder actuar de forma més ràpida, perquè els delinqüents sempre acaben aprofitant les esquerdes legals.

‘Sin indicios criminales’ ja és la seua novena novel·la, i ara en l’editorial Destino.

M’ha costat 12 anys arribar a Destino!... Estic molt content, és una editorial de referència. Et dona més promoció, més visibilitat a les llibreries, millor distribució i he comptat amb un equip de professionals que m’ha ajudat molt.