Pere Pena: “L’important del llibre és que se’n continuï parlant d’aquí a sis mesos”

Tot just un mes i mig després de publicar Sota la pell, un arbre, el novel·lista i poeta Pere Pena (Seròs, 1962) viu amb satisfacció el llançament d’una segona edició de la novel·la per part del segell Eclecta, just a les portes de Sant Jordi. “És insòlit”, va comentar aquest autor de sòlida trajectòria literària: “Mai no m’havia passat en poesia, potser resulta més habitual en narrativa, però de tota manera estic molt content, sobretot de la recepció que té l’obra en lectors que em trobo.”

L’obra, que “els crítics denominarien com a autoreferencial”, té molt de novel·la històrica i d’investigació –inclou en part el període de la Segona República i la Guerra Civil a Lleida i el Baix Segre–, “malgrat que en el fons de tot es tracta d’una història sobre el desig i l’amor a través del temps, una espècie d’educació sentimental”.

Pere Pena va recordar que, “quan deixava el manuscrit a amics i gent pròxima, ja vaig veure que la novel·la funcionava, però al publicar-la tenia por per com podria rebre-la el lector més corrent. També estava preocupat per si podia enganxar lectors joves i, amb els que he pogut parlar, m’han dit que els ha agradat molt. La veritat és que això em satisfà més que la segona edició... bé, potser les dos coses estan relacionades”.

D’altra banda, a una setmana de Sant Jordi, l’escriptor de Seròs no està nerviós per les vendes de la diada. “No m’importa gaire, crec que el més important d’un llibre és que se’n continuï parlant d’aquí a sis mesos. M’interessa que el boca-orella allargui la vida de la novel·la. Un llibre sempre funciona a través dels lectors, i més quan no hi ha un altaveu mediàtic darrere en forma, per exemple, de premi literari”, va assegurar.

En aquest sentit, Pere Pena va afirmar que, “per les reaccions que vaig recollint de molts lectors, tinc la impressió que Sota la pell, un arbre funcionarà més enllà de Sant Jordi”.

Menys optimista es mostra sobre l’abast geogràfic de la novel·la més enllà de Ponent: “El més difícil per a un autor de Lleida és fer el salt més enllà de la Panadella; ens passa igual que als escriptors de les Terres de l’Ebre, queden molt lluny de Barcelona”. De moment anuncia que a la tardor té previst tornar a la poesia, en forma d’antologia amb algun poema nou.