La llum baixa un 9 per cent encara que segueix per sobre dels 200 euros/MWh

El preu mitjà diari de l’electricitat al mercat a l’engròs baixarà avui dimarts un 8,93%, fins als 207,14 euros el megawatt hora (MW/h), el nivell més baix dels últims sis dies, encara que tornarà a marcar un rècord històric per a un dimarts. Es tracta del sisè dia consecutiu en què el preu se situa per sobre de la cota dels 200 euros, un nivell que es va sobrepassar per primera vegada en la història el 5 d’octubre. Va ser a finals d’agost quan es van superar els 100 euros i, en només mes i mig, ha més que duplicat el seu valor.Els alts preus que es registren des de fa unes setmanes als mercats elèctrics europeus es mantindran almenys fins al mes de juny de l’any que ve (2022), segons les previsions de la companyia de gestió d’actius Schroders, que atribueix la major part de l’encariment a l’escassetat de gas natural.Precisament, el preu dels futurs del gas per a Europa va pujar ahir més d’un 14 per cent, després que el monopoli estatal rus Gazprom declinés adquirir capacitat addicional per al bombatge de gas cap al Vell Continent al novembre a través d’Ucraïna i tot just hagi augmentat el bombatge del combustible a través de Polònia

El Banc d’Espanya alerta sobre la possibilitat que l’activitat creditícia es converteixi en procíclica

El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, va alertar ahir que la crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 “està lluny d’acabar” i l’impacte que finalment tingui sobre el sector bancari i sobre l’estabilitat financera es concretarà “previsiblement a mesura que s’eliminin les mesures de suport”.

Durant el discurs d’inauguració de la Tercera Conferència d’Estabilitat Financera, va incidir que l’origen del xoc actual s’ha degut a un element “exogen” i diferent, això és, el virus de la Covid-19, al qual va portar al desenvolupament de Basilea III, amb referència a la crisi financera global del 2008, si bé la regulació posada en marxa “ha aconseguit el seu ampli objectiu d’enfortir i salvaguardar la resiliència del sistema bancari”. A més, va destacar la importància de les mesures de suport monetari i fiscal posades en marxa per governs i supervisors, que “han limitat” l’impacte de la crisi sobre el sector bancari. Tanmateix, va alertar que la crisi “està lluny d’acabar i el seu impacte final en el sector bancari i l’estabilitat financera es materialitzarà previsiblement a mesura que s’eliminin les mesures de suport”.El governador va afirmar que el sistema bancari mundial va afrontar la crisi de la Covid-19 “amb una base més resistent” que en comparació amb el període previ a la crisi global financera, al comptar amb nivells de capital i liquiditat “més forts”, reforçats per les reformes de Basilea III.Així mateix, va valorar de manera positiva les restriccions als dividends que es van aprovar el 2020, entre els quals el del BCE.

Finalment, el governador del Banc d’Espanya va mostrar la seua preocupació sobre la possibilitat que l’activitat creditícia es converteixi en procíclica a l’afirmar que un canvi “sobtat” en les perspectives econòmiques “podria donar lloc a un fort augment de les provisions i deduccions de capital”.

L’euríbor apunta a una nova alça, la segona consecutiva

L’euríbor a dotze mesos apunta a una nova pujada a l’octubre, de manera que podria sumar dos mesos consecutius a l’alça. Segons Bloomberg, la taxa mitjana provisional de l’indicador arriba al -0,482% a l’octubre, més gran (o menys negativa) que el -0,492% que va assolir al setembre.Malgrat la pujada a la qual s’encamina a l’octubre, les rebaixes de les hipoteques es mantindran per a aquells que revisin els seus crèdits de forma anual, ja que fa un any la taxa de l’indicador es va situar en el -0,466%. No obstant, l’estalvi serà menor que en mesos previs.