Prop del 56 per cent del panís que es conrea a Lleida està modificat genèticament

El panís transgènic guanya cada vegada més terreny a les finques de Lleida i ja representa més del 55% de la superfície conreada amb aquest cereal a la demarcació. Així ho recull l’últim informe sobre organismes modificats genèticament (OMG) de la conselleria d’Acció Climàtica. En concret, representa 21.733,49 hectàrees a Lleida, sobre una superfície total de panís de 39.109,43 hectàrees.

En un any s’ha incrementat en 1.561 les hectàrees amb aquest tipus de cultiu transgènic. De fet, és la segona demarcació de l’Estat amb més aposta per aquest tipus de cultiu, només al darrere d’Osca, que compta amb 30.815 hectàrees, d’acord amb la base de dades del ministeri d’Agricultura. En el conjunt d’Espanya, la superfície global és de 90.606 hectàrees per la qual cosa el 22% del total es troben a les comarques lleidatanes i gairebé el 32% a la veïna Osca.

El panís modificat que es conrea a Espanya és el conegut com MON 810, que té com a gran avantatge per al productor el fet que minimitza els problemes derivats de la temuda plaga del barrinador.Per comarques, el Segrià és la que compta amb més superfície destinada al cultiu del panís (14.410 hectàrees) i també amb la taxa més elevada d’OMG, a l’assolir el 61,60 per cent amb un total de 8.876 hectàrees. La segueix en superfície la Noguera (5.405 hectàrees i un 48,34 per cent) i el Pla d’Urgell (4.979 hectàrees i 56,90%), i per la seua part l’Urgell es col·loca en quarta posició (1.584 hectàrees i 55,53%). Completen el mapa de panissars OMG de la conselleria d’Acció Climàtica 880 hectàrees a les Garrigues, poc més de set a l’Alt Urgell i dos més al Pallars Jussà

El panís MON 810 té com a principal avantatge per al productor la resistència a la plaga del barrinador

La resta de les províncies catalanes té moltes menys hectàrees de panissars.

Per exemple, Girona en té 10.688 hectàrees, de les quals 6.288 estan modificades, i a Barcelona són 2.249 i 171 hectàrees, respectivament. A Tarragona la superfície destinada a aquest cereal és de tot just 29 hectàrees i una mica més de 12 compten amb cultiu transgènic.La superfície destinada a panís a Lleida s’ha anat incrementant durant els últims anys. En concret, ha passat de 25.265 a 39.109 en els últims quinze.

És a dir, ha augmentat gairebé un 55 per cent l’interès per aquest cultiu. Paral·lelament, la superfície de transgènic ha passat de 12.515 a 21.733,49 hectàrees, la qual cosa representa un repunt superior al 73 per cent.

Agricultura detecta menys malbaratament alimentariLes llars espanyoles van tirar a les escombraries 1.245 milions de quilos/litres d’aliments sense consumir el 2021, un 8,6% menys que l’any anterior, evolució que, segons el ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, resulta significativa del fet que “avancem pel bon camí en la reducció del malbaratament alimentari”, tasca que és “un imperatiu ètic que ha d’implicar el conjunt de la societat”.

Les dades de l’Informe del Malbaratament Alimentari a Espanya 2021 que elabora el ministeri d’Agricultura assenyalen que cada espanyol va tirar de mitjana a les escombraries 28,21 quilos/litres d’aliments al llarg del 2021, la qual cosa implica la xifra més baixa dels últims cinc exercicis i 2,72 quilos/litres menys que el 2020. La taxa de desaprofitament a les llars, tanmateix, és similar a la de l’any anterior, ja que es van tirar sense consumir el 4,2% dels aliments comprats, una dècima menys que el 2020.